Poetes catalans (7): Antoni Canu

Antoni Canu va nàixer a la ciutat sarda d’Ocier el 19 de maig de 1929. Es va traslladar a l’Alguer als 10 anys, i va aprendre el dolç parlar alguerès com a minyó. De família pagesa, va treballar al camp per posteriorment dirigir una empresa familiar d’electricitat.

* És un dels grans poetes actuals de la literatura catalana, altament valorat a la ciutat de l’Alguer i convidat d’honor en diversos certàmens poètics arreu dels Països Catalans.
* És autor dels poemaris: “Poesies” (1995), “En l’arc dels dies” (2000), “Nou Cant” (2007) i “Les mies mans” (2014).
* El 2009 va sortir a la llum al segell especialitzat en edicions musicals Fasolcat la compilació Antoni Canu. Itinerari poètic, acompanyada d’un disc amb poemes musicats per diversos cantants i compositors, i d’altres recitats per l’autor.
* Els seus treballs han estat recollits en la prestigiosa revista “Almanacco dei poeti e della poesia contemporanea” (2016).
* Quinze de les seues poesies estan incloses a “La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer” (1945-2013), edició a cura del poeta vinarossenc Joan-Elies Adell a Saldonar.
* Tres dels seus poemes van ser inclosos a l’antologia Camí de versos, Sulle orme dei versi (2004) a cura de Claudio Calisai.
* Ha rebut el Premio Ozieri de Letteratura Sarda (2014), el més destacat de Sardenya; el de la secció internacional de la Biennale della Poesia Lettera d’Argento de Spoleto (2015), i el Premi de Poesia i Prosa Rafael Sari de l’Alguer (2017).
* L’any 2020 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

ITINERARI POÈTIC
– Poètica meditada, que ens trasllada al parlar del carrer d’una manera musical i lírica.
– Dignificació poètica del dia a dia, del parlar familiar, de les coses més quotidianes.
– Preocupació per la situació sociolingüística de la Barçaruneta sarda.
– Estima a la terra, als conreus, al fet agrícola.
– Recorregut existencial d’una vida carregada d’afanys i d’emocions.
– Poeta musicat en reiterades ocasions.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

LO PARE

La tua presència
és restada un somni.
Només fotos engroguides,
només paraules
dels testimonis
del tou temps.
T’he cercat,
tu eres lluny
entre núvols de pau.
He demanat a la lluna
i a les estrelles
de sentir la tua veu.
Era tendra com la rosada
o forta com lo vent?
Tu que has domat cavalls,
dominat rius,
no m’has esperat
per ensenyar-me la cançó
del sol i de les espigues.
Mes jo te cant,
per la llavor
de la tua sang que port,
per tot allò
que no m’has pogut donar.
Cant la malenconia
pel record que no tenc.
I aquesta pena
encara me bruja a dins.

LA MARE

Sola,
en aquesta hora
silenciosa
del vespre
que mori,
pàl.lida
i dolençosa
sés anada
lluny
de la terra
i de la mar,
a prop
de les estrelles
a prop
del tou Déu.

Mare,
tu veus
lo món
i lo fluir
de la vida,
dóna-me
núvols d’esperança

i calma
lo meu cant
inquiet
perquè no t’he
sabut amar.

Cerc la tua veu
sabent
que m’has perdonat.

TARDA D’AGOST

El batec d’ales d’una gavina
sobre carcasses de velles barques
encerclades de dunes d’arena.
La campana de l’iglésia del Rosari
martelleja el vespre
d’aquesta tarda d’agost.
Esguardo l’horitzó cremar
i l’endinsar-se del sol en la mar.
Un altre dia que mor.
En el cor se fa viva la por
al créixer de les ombres.
Pugui la lluna alegrar la casa
amb la seva bona claror.

FOCS DE SANT JOAN

Les flames
mosseguen la nit.
Mill mans
teixen fills d’amor
entorn als focs
que ballen pels carrers.
I se salta
entre les fulles flamejants,
se beu
l’essència de l’alegria
que dolçament entra en la sang,
esclaten els cants
que envaeixen les estrelles.

ELEGIA DE FIGOS

Deman de tornar encara
a les mies sacres joies.
El demana també la terra.
De la son encerclada
s’aixecaran Antoni i Pere
amb les mans obertes
a una altra vida.
Se sentiran els grans arados
i les altes espigues
dretes com vestals
en l’Olimp de l’or.
De nou m’és concedit
de treballar la terra de Figos
on perdura la bellesa
i el somni de aturar el temps
que camina sense repòs
vers aquell petit tancat
sobre la muntanya de vent clar.
Entorn, perfum de mançanella
i el so de les campanes de l’iglésia
de Santa Llúcia:
l’Altre Món i l’Advenir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *