Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de maig de 2020
1 comentari

Poetes catalanes (4): Carme Cruelles

Carme Cruelles Rosales (La Ràpita, 1971) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i treballa com a professora de llengua i literatura catalanes a l’institut Els Alfacs de la seua població natal.
* És una poeta i narradora de prestigi, que ha estat guardonada en nombroses ocasions durant els darrers anys en certàmens d’arreu dels Països Catalans.
* Com a poeta ha tret a la llum: Com fileres de formigues (Neopàtria, 2017); Delta (2017), “El naufragi de la llum”.
* Ha pres part en els reculls poètics col·lectius: Versos contra la violència (2017) i Mostra de poesia d’Alcanar.
* Es va emportar el premi de poesia Joan Teixidor (amb Delta), el Joan Guasp de Mallorca (amb El naufragi de la llum) i el Pere-Enric Barreda de la fira literària d’Ares del Maestrat.
* És una rapsoda habitual als certàmens poètics de les comarques centrals dels Països Catalans.
* Imparteix tallers literaris
* En l’àmbit de la narrativa ha tret a la llum la novel·la juvenil “La pols dels dies” (2018).
* És l’autora del bloc literari De menta i poliol http://dementaipoliol.blogspot.com/

ARS POETICA

* S’ha especialitzat en la producció d’estrofes poètiques d’arrel japonesa com els haikus o les tankes,que esdevenen un mena de punt de trobada entre l’ésser humà i la natura per tal d’aconseguir l’equilibri i la pau interior. .
*La seua poesia es caracteritza per l’intimisme, tostemps a la recerca de la innovació lingüística per tal d’aconseguir la definició acurada dels conceptes a comunicar.
* El conjunt de la seua obra poètica representa tot un homenatge a la costa Mediterrània, els seus colors i els seus sabors.
* Destaca pel seu bon coneixement dels clàssics de la nostra literatura, fet que l’ha influenciada i l’ha portada a unes composicions molt ben elaborades i amb gran musicalitat.
* L’exposició Delta marida poemes seus amb fotografies de l’indret natural de la seua existència.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

SALT DEL PISH
Com canta l’aigua, oh déu, com canta l’aigua als
brolladors de marbre…
(Gerard Vergés)

No podem jugar amb les paraules
són fràgils com les fileres de formigues
que diligents tresquen rutes cansades.
No podem respondre certes preguntes
perquè sabem que tenen respostes terribles
com una carícia subtil que a penes ens frega.
No podem netejar l’ànima i començar de zero
si tenim un pes tan insostenible que ens ofega
i respirem sang per la boca.
Al final tot és un camí que no ens duu enlloc,
la ruta es trenca com torrada del matí.
Si sentiu a la pell la franquesa d’una mà,
notareu que torneu a començar de nou,
que de vegades els miracles són corporis
i podreu abraçar-vos al tronc d’un pi immens
fregant-vos amb les puntes dels dits.
Encara que el temps s’estimbe com un salt d’aigua.

LA TERCERA GUERRA MUNDIAL
“La guerra és el joc de l’estadista, el goig del sacerdot, la burla de l’advocat i la professió de l’assassí mercenari”. (Mary Shelley)

Si hi hagués una tercera guerra mundial
jo m’amagaria a casa i no sortiria pas d’allí.
El telenotícies m’aniria informant
i jo m’ho aniria mirant com aquell que veu un film.

Ompliria el rebost de sucre i farina
no sé pas per què, però la meua mare sempre ho fa
quan s’acosta un desastre mundial imminent.
I jo sempre he volgut ser com ella
perquè sembla un gest prenyat de proïsme.

Després esperaríem al sofà
que els trets fossin més forts
i que els bombardejos ja se sentissin ben a prop.
Apujaríem la veu de la tele,
però sense molestar en excés els veïns,
i reposaríem els caps a sobre de les espatlles d’altri.

I restaríem així fins a la matinada o
fins que s’acabés el sucre i la farina del rebost.

IRA DE ROC
Inútil cerca
perversa lletra.
Fugaç la llum,
fugaç la pluja
i els estornells.
Traço a les fosques
el vespre tènue
i corren rodes
de por i de plany.
Corren els anys
i sols escric…
I cau l’instant
i l’any i el viure
en subtil xarxa.
Busco una data
entre les ones
i el vol de l’ibi.
Ira de roc
bolcat al vers.
Es fonen hores
de llum malalta
d’aire pudent,
salnitre mort.
Se’m fon la vida,
i es mor el temps
fet de cristall.
I et tornes pedra
per reclutar
tot el dolor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!