Els anys setanta,
aquell poble tan pobre
canvia el rostre.
La gent pagesa
el camp a gust conrea
amb sang encesa.
L’aigua molt bruta
carrer avall circula
“sens” claveguera.
La vella escola,
el mestre fa paüra,
el xiquet calla.
Diumenge a missa,
la beata mudada
al xiquet malda.
En blanc i negre,
anem passant l’estona
amb la pantalla.
Fàbrica nova,
la gent troba una feina
prou ben pagada.
La nova imatge
d’un poble que camina
amb passa ferma.
Cap de setmana,
el vermut ens espera,
en hora calma.
Sempre la mare
ens cuida i alimenta,
porta la casa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!