Emigdi Subirats i Sebastià

Els actes commemoratius del centenari de l’himne nacional mexicà varen esdevindre un moment d’intensa relació i de col·laboració entre la intel·lectualitat catalana de la diàspora i els organismes governamentals asteques. El 30 de desembre de 1954 la massa coral de l’Orfeó Català va donar el concert anual a la gran sala del Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic com a homenatge a l’himne i als seus autors, el musicòleg català Jaume Nunó i el poeta Francisco González Bocanegra, amb la col·laboració de l’Orquestra de Cambra de l’Institut de Belles Arts de Mèxic, que depenia directament del govern. El mític compositor balear Baltasar Samper hi va col·laborar rescatant algunes peces musicals de Jaume Nunó.
Durant aquest mateix any Joan Cid i Mulet va publicar el seu llibre “México en un himno”,– Génesis e historia del himno nacional mexicano, el qual fa un repàs a la història del país asteca des de la seua independència, esdevinguda durant les primeres dècades del segle XIX. Narra les batalles més heroiques i es converteix en una lloança permanent de l’esperit llibertari i patriòtic que lluita per les llibertats nacionals. A la vegada, es recrea en la biografia dels dos autors de la lletra i la música de l’himne, sempre lligant la seua evolució personal a la del jove país al qual tan passionalment han volgut cantar. Nunó era fill del poble de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) i va realitzar una notable carrera musical al continent americà; mentre que González Bocanegra era d’ascendència andalusa de part paterna, concretament de Cadis. Cid i Mulet pretén també fer una anàlisi extensiva de la lletra d’aquest himne, considerat com de guerra, valorant especialment el període en què va ser escrit (cent anys després de la independència i en un moment d’auge del sentiment nacional), tot i voler ressaltar que ja no estaven en temps bèl·lics i que aquells versos de lluita s’havien convertit amb el pas del temps en un crit de solidaritat i d’obertura cap a tots els pobles del món.

Mexicanos al grito de guerra
El acero aprestad y el bribón
Y retiemble en sus centros la tierra,
Al sonoro rugir del cañón.

La Comissió revisora de llibres de text i de consulta del Consell tècnic nacional de la S.E.P. el va declarar oficialment llibre de consulta obligatòria. L’Institut Federal de Capacitació de Magisteri en va distribuir 40.000 exemplars, alhora que lLa Secretaria d’Educació va encarregar-se de fer-lo arribar a totes les escoles del país.

Les lloances cap a l’escriptor jesusenc varen ser unànimes en bona part de la premsa mexicana. A “Claridades” publicaven: J.Cid y Mulet, periodista y escritor de prestigio, puede estar satisfecho de su nueva obra, México en un himno, que demuestra sobre todo, su cariño y su reconocimiento a México. Per la seua part el periodista Rafael Solana escrivia a “El Universal”.

Este libro de Cid y Mulet está escrito en un estilo popular, al que tendrán fácil acceso todos los píblicos. Es un libro de popularización que cualquiera puede leer con la seguridad de que pasará un rato a la vez agradable e instructivo. Puede ponerse en manos de los niños de las escuelas secundarias, que sabrán gozarlo y sacarle provecho.

També varen arribar els elogis des de l’àmbit polític. L’exministre de la Cort Suprema, Alfonso Francisco Ramírez, li donava una benvinguda fervorosa: Le felicito cordialmente por esta obra magnífica, que debería estar en todos los hogares mexicanos y en todas sus escuelas. El President de la República Mexicana, Lázaro Cárdenas, gran avalador dels republicans estatals, s’hi referia de la següent manera:

MÈXICO EN UN HIMNO es una obra que requiere la máxima difusión no sólo en el sector estudiantil sino especialmente en todos los hogares mexicanos, como un homenaje permanente a quienes supieron plasmar el canto patrio que simboliza y enaltece la grandeza de México.

Nombroses entitats mexicanes varen encarregar-se de l’organització d’actes d’homenatge a l’himne nacional arreu de tot l’estat durant aquest any del centenari. Com a exemple, el dia 8 de setembre el Club Internacional de Mujeres de Méjico va celebrar una gran festa en la qual Joan Cid i Mulet va ser el convidat d’honor i va pronunciar un didàctic discurs que resumia l’agitada vida musical de Jaume Nunó.

A l’abril de 1959 varen veure la llum la segona i la tercera edició. Posteriorment es va editar el 1962 i el 1974. És a dir, fins a cinc ocasions.
D’altra banda, l’Institut Català de Cultura va promoure el 14 d’agost de 1963 l’estrena a la Sala Artís de l’Orfeó de l’audició dramatitzada de México en un himno (nou anys després de la publicació del llibre), la qual va gaudir d’una audiència multitudinària. Hi prengué part l’Orquestra Simfònica Nacional i la Massa Coral de l’entitat sota la direcció del mestre Josep Montfort. Les estrofes de l’himne mexicà varen ser cantades per la soprano Amparo Guerra i pel tenor Paulino Saharrea. Els papers principals d’aquesta històrica obra varen ser: José Carlos Ruiz com a Francisco González Bocahegra; Ketty Valdés com a Guadalupe; Narcís Parés com a Jaume Nunó; Xavier Torroja com a Narcís Bassols; J.A. Landazábal com a González Yàñez; Bena Pérez com a D. Francisca; H. Villasana com a Gral Santa Anna.

Aquesta versió dramatitzada de gran difusió a través de tres discs de llarga duració de la productora CBS, acompanyats d’un full explicatiu amb il·lustracions al·lusives a la vida dels seus autors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!