Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
De ben d’hora vaig cuinat espaguetti a la carbonara. Cada setmana cuino pasta per als xiquets, alternant de fer-los en tomata i llonganissa o cansalada i llet.
La tasca feisbucaire em va portar a dedicar el joc literari a la Carme Meix. Novel·lista gandesana, és una veu imprescindible de les nostres lletres, retratista de la Terra Alta excelsa. Vaig tindre el goig d’homenatjar-la l’any passat, mentre feia la glossa en el lliurament del premi Neus Gràcia d’Òmnium ilercavó.
Jornada intensa de treball jardiner, i ja en van unes quantes. Quin goig de jardí ens està quedant! Semblava una jungla i ara s’hi podrien menjar sopes. Compta amb quatre llukes enormes, amb una soca d’un diàmetre molt considerable. Al seu redós, hi ha altres arbres com el de l’amor, maria lluïsa, llorer, i plantes molt diversificades que van de violes a margarides. La línia que el tanca està formada per quatre llimeres. Realment necessitava aquesta neteja acurada per treure la bellesa botànica que conserva. La bellesa en primavera s’esvera!
Ja al migdia, vaig haver de reescriure la programació per al curs de B1 de la Fundació Paco Puerto. És la feina burocràtica que menys m’agrada, tampoc a l’institut. Em dóna ràbia haver de perdre el temps en aquest tipus de feina, quan el que cal és preparar a consciència les classes, de manera variada i tenint en compte les possibilitats de tot l’alumnat.
Durant el descans del migdia vaig continuar la relectura del Tirant lo Blanch, en la versió publicada pel setmanari El Temps l’any 1991. Realment és un goig veure totes les il·lustracions que l’acompanyen i la textura del paper tan formidable. Aquesta joia de la literatura catalana compta amb fulles veritablement políticament incorrectes. Als primers capítols la lluita ferotge contra els musulmans van fer que l’escriptor usés un seguit d’afirmacions que avui dia, sortosament, no serien permeses. Tanmateix, la prosa és exquisida i la història molt interessant. Ja vaig dir que havia llegit fa molts anys la versió original en català antic, però no sé si vaig copsar tot el que estic entenent ara.
A la tarda vaig sortir a redós de l’hort i vaig fer economia zero. Ja veureu! Vaig collir espàrrecs, bledes bordes, frígoles i fonoll. És a dir, menjar de subsistència. Si no poguéssim anar a comprar, al nostre voltant hi ha tot un seguit d’aliments que ens permetrien sobreviure. Un altre goig no consumista!
Ja al vespre vaig continuar amb la programació esmentada, abans de sopar la pizza que ens havien preparat els xiquets. La vida familiar plena va donar comiat a una jornada que m’havia deixat baldat!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Buffff, t’has donat conte que ets un egocèntric com no n’hi han?
Fes-t’ho mirar, pesat!
S’ha adonat vostè del fàcil que és amagar-se darrera un pseudònim? S’ha adonat vostè que ningú l’obliga a llegir res del bloc? S’ha adonat vostè que enlloc de pesat li podria soca per entrar a un lloc que li desagrada, o imbècil o aquell adjectiu que vostè em va dir un cop? S’ha adonat del ridícul que suposa el seu comentari? S’ha adonat que potser no és egocèntric vostè, però si idiota perdut? S’ha adonat que és molt fàcil d’identificar? S’ha adonat que el poden enviar a fer la mà o a cagar la via? S’ha adonat que és un covard que es pensa que des de la seua covardia té dret a faltar el respecte? Sigui valent home, amb el nom es diuen les coses. No és un pesat, és un covard.