Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 d'abril de 2020
0 comentaris

Diari de confinament (23)

Agència Cristiana de Notícies Flama.info - Home

Avui, d’acord amb la tradició catòlica, és diumenge de rams. Jo no en sóc, de religiós, tot i que òbviament respecto totes les creences i tradicions d’allà on vinguin. El rector de Campredó, Mn. Víctor Cardona, bon amic i agent cultural de primera, emetrà l’eucaristia i la resta d’activitats de Setmana Santa per ràdio Soldevila, al 97.3 de l’fm. Causa un xic de tristesa veure que la gent no es podrà aplegar als carrers a complir amb la tradició de les centúries, tot i que jo no hi prenc part des de fa molts d’anys.

VICENT PELLICER OLLÉS · El Corte Inglés

De bon matí m’he posat a fer la tasca feisbucaire de cada dia. Avui el joc literari l’he dedicat a l’amic Vicent Pellicer. És un poeta de la natura, retratista de vida quotidiana, artista amb ploma i amb càmera. Una d’aquelles persones que fan més bella l’existència, que ens recrea paisatges vivents, i que ens emociona amb el somriure dels esquirols o el rostre de les salvatgines. Els seus llibres desprenen tota mena de sentiments i de passió per la terra que ens envolta. Allà al Tossal dels tres reis, quan fa vent sona una jota, que la canten tres veus, tres veus que saben entendre: Matarranya, Maestrat i la gran terra de l’Ebre!

Posteriorment, he continuat amb l’habitual tasca docent. Gaudeixo com un xiquet amb sabates noves mentre preparo el moodle per als tres grups de batxillerat. He escoltat el Conseller Josep Bargalló mentre feia cinc cèntims sobre els plans per al final de curs. Potser la meua feina quedarà en aigua de borraines, però igualment la continuaré amb tota la il·lusió. Un moodle és com un magatzem que guardarà la informació pertinent per a altres cursos. Llàstima, tenia ganes de seguir un programa on line amb els xavals.

foto de Emigdi Subirats.

A migdia, he anat amb Guillem a fer una passejada pel voltant de l’horta. Hem fet fotos de primavera, tot tan verd i amb la terra assaonada amb plantes de tota mena. En un oliverar del costat de casa hi ha unes basses fruit de la pluja dels darrers dies que donen veritable goig. Aquests dies  m’ha entrat curiositat per saber el  nom dels arbres i les flors que ens envolten, veritable tresor natural que conviu amb nosaltres, el qual, a voltes no li donen la importància deguda.

foto de Emigdi Subirats.

No hem perdonat el vermudet del tercer diumenge de confinament. Aquesta és una altra tradició que seguim de manera religiosa. És a dir, cada cap de setmana “sins falta”. Tot un plaer que ens donem cada set dies  i una delícia per al paladar.

Havent fet el descans habitual, he tingut una sessió d’skype amb els membres del Departament de Llengües Estrangeres. Dins del confinament tant hi fa el dia que és, llavors les reunions es poden fer quan convingui! No ens hem aclarit gaire, la tecnologia ens va gran.

A mitja tarda he enllestit els ja habituals apunts blocaires sobre el paisatgisme de Francesc Llop. Estic recopilant la seua obra on line, cosa que suposa com una mena d’emmagatzenament molt útil per entendre i valorar la seua obra artística. Després ha tocat l’hora de redactar l’apunt desè d’El meu Manel Ollé, aquest cop dedicat a les seues primeres obres narratives escrites des de l’enyorança d’un passat que ja ha desaparegut.

Ja a la vesprada, he fet un nou manoll d’espàrrecs pels tarongers que tenim darrera casa nostra. Em permet alliberar-me, gaudir de la natura i ocupar-me en un passatemps que m’agrada. La truita corresponent és deliciosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!