El meu Manel Ollé (10)

M’uneix un altre punt de connexió molt especial amb el Manel Ollé, escriptor i amant de la poesia. Es tracta de “L’ombra rogenca de la lloba“, el poemari de Gerard Vergés, obra guanyadora del premi Carles Riba de 1981. Vergés admirava profundament T. Eliot, i sota la influència de “The Waste Land”, va composar indubtablement un dels millors poemaris dels que es fan i es desfan, el qual inclou tota mena de jocs lingüístics i fonètics i nombrosíssimes referències mitològiques i històriques.

Gerard vergés - l'ombra rogenca de la lloba (pr - Vendido en Venta ...

El primer cop que el vaig llegir va ser d’adolescent, a meitat dels 1980 a petició específica del faldut lletrat. He de dir que no el vaig entendre. Per curiositats de la vida és el poemari que més cops he rellegit, i el qual més he treballat en facetes diverses. Un autèntic delicatessen, tota una aportació a la poètica catalana de finals del segle XX, que va viure tota una revifalla esplendorosa.

Amb la col·laboració de Manel Ollé i altres companys, l’hem recitat complert en 4 ocasions. El primer cop va tindre lloc el 25 d’abril de 2008 per tal de commemorar el primer aniversari de la nova biblioteca de Roquetes, actual Mercè Lleixà. Vaig recollir la informació en un apunt d’aquest bloc de la següent manera:

En acabar el parlament Ollé, vàrem realitzar la lectura íntegra, per primer cop en públic, de “L’ombra rogenca de la lloba”, que és considerat com un dels poemaris més emblemàtics de la literatura catalana dels darrers 25 anys. Tots els ràpsodes ens varem seure entre el públic, la qual cosa li va donar un gran caliu a la recitació. Vàrem quedar molt satisfets del resultat aconseguit. Entre les veus masculines, hi havia les del poeta jesusenc Vicent Pellicer, Xavier Aragó (director del Grup de Teatre Planer de Santa Bàrbara), el poeta tortosí Lluís Martin Santos i Jaume Llambrich (blocaire i editor, fill de l’Ametlla de Mar), als quals vaig tenir el gust d’acompanyar. Quant a la veu femenina, portava el so de Dolors Queralt (regidora de cultura de l’EMD de Jesús), l’escriptora xertolina Francesca Aliern, i les poetes roquetenques Pilar Alegria i Montse Pallarés.

The reddish shadow of a female wolf by Jacme - issuu

Aquell mateix dia vàrem repartir unes fotocòpies amb la meua traducció del poemari a l’anglès. El jove Enric Blanco, autor del primer apunt biogràfic sobre Gerard Vergés, recollia la informació d’una manera esplèndida:

No resulta mai fàcil traduir versos en llengua forana. Menys encara deu ser traduir aquesta obra cabdal de Vergés, i a l’anglès, llengua allunyada totalment de l’essència romànica. La versió anglesa, feta des de l’admiració i des d’una formació completa en la llengua anglesa, recull tot allò que ofereix la part lírica del premi Carles Riba 1981: solemnitat, elegia, i, sobre totes les coses, genialitat i excel·lència. Subirats la defineix com una “traducció personal i amateur”. Poc té a envejar, però, d’una versió “professional” i “definitiva”, perquè el campredonenc sap veure moltes coses, i també sap plasmar-les en la llengua de Shakespeare. Vergés mateix, coneixedor de la llengua anglesa, admira aquesta tasca d’Emigdi Subirats. 

La traducció va fer fortuna. Es pot consultar a internet i ha estat inclosa en les diverses webs literàries que informen sobre el gran poeta tortosí. A la vegada, l’editor Jaume Llambrich en va publicar uns quants exemplars, amb la qual cosa el puc conservar en format llibre. Last but not least, Gerard Vergés em va trucar un dia i vam quedar per esmorzar al bar del Parc de la veïna ciutat de Tortosa. Durant l’encontre em va regalar les fotocòpies esmentades enquadernades en format antic llibre de comptabilitat, del qual va fer 10 exemplars: una se la va quedar, l’altra per mi, l’altra per Manel Ollé, i les set restants per als seus fills. Tot un honor impagable! Hi ha activitats literàries que reben un premi més que joiós!

Just uns mesos després, el 22 d’octubre de 2010, en el marc de les Jornades de les lletres Ebrenques de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vam preparar a consciència un homenatge a Gerard Vergés en el qual vaig participar activament. Vaig fer la glossa del poeta; es va inaugurar l’exposició “Gerard Vergés, el poeta… el literat…”, cedida per la Fira Literària Joan Cid i Mulet, de la qual vaig ser curador; i vam realitzar una memorable recitació de l’esmentat poemari a vàries veus. Va ser enregistrada i altament comentada.

A l’abril de 2012 a dos veus Manel Ollé i jo vàrem tornar a recitar el poemari sencer en versió catalana i anglesa en el marc de la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús. No era una activitat fàcil, donada la seua llargària, però era un fet cultural de primer nivell que vàrem poder portar a terme.

Finalment, el 16 de novembre de 2012 vàrem enregistrar el poemari als estudis d’Antena Caro Roquetes. Va ser una activitat organitzada des de la seu ebrenca d’Òmnium Cultural, de la qual era vicepresident llavors. Havia sortit la meua biografia del gran poeta, i aquesta era una activitat complementària molt important per difondre-la. La vam editar, així com va ser emesa de manera íntegra per la xarxa d’emissores comarcals de les Terres de l’Ebre.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *