Diari de confinament (22)

Estic escrivint el número 22 d’aquests apunts de confinament. Ja són molts jorns, i l’enyor de la vida quotidiana ja comença a fer forta presència. Ja no plou, i el sol ocupa el seu espai en un blau cel que fa goig. Ja podrem fer tasques de jardí, que aquests dies ens porten il·lusió. La bellesa de la primavera és ben present, la quantitat de plantes i flors variades que tenim a l’hort fa veritable goig, moltes de les quals en altres ocasions gairebé no els hi he donat importància. Enguany tot és ben visible, des de l’esparreguera a la romeguera, des de la parra en vies de florir a la figuera que ja està ben fullada.

Valer Gisbert: "La idea és que les coses grans, com són les ...

Valer Gisbert

El joc literari del dia d’avui, ja en porto 14, l’he dedicat a Valer Gisbert. Quan el vaig conèixer, l’any 2007, era un noi tímid que sortia d’una malaltia. Va escriure una novel·la juvenil ambientada al Port de Caro, unes terres que ell coneix i estima d’allò més. La meua dona i jo li vam corregir, i l’editorial Aeditors li va publicar. Destaco la bellesa de les descripcions fantasioses i la seua capacitat de crear vida. Esdonava vergonya fins i tot del fet que el seu nom aparegués a la portada d’un llibre, malgrat la il·lusió que li feia. Amb el pas del temps s’ha convertit en un dramaturg de pes, que és capaç d’adaptar qualsevol obra clàssica. També és el gran retratista ficcional de la Batalla de l’Ebre, se’ns presenta com un narrador amb gran força, i ha fet la seua primera entrada al camp poètic. De ben segur, que la seua carrera literària serà ben profitosa. Content d’haver-li donat una “espenteta” en els seus inicis titubejants.

També vaig endegar una secció amb jotes de confinament, després d’haver enllestit les dels haikus i les tankes, poesia d’origen japonès. L’afició a les jotes em ve de lluny, tot i que m’he accelerat en llur composició des d’un grup de wassapp de gent ilercavona vinculada a l’àmbit de la cultura i al grup del Forn de la Canonja.

#lajotadeldia
🎵🎶
PO PO PO
Ara estem tots confinats,
que ningú surti de casa,
vivim tots amenaçats,
per un virus que gent mata.
Fins que no estiguem salvats,
que ningú faci una passa!
🎵🎶

La resta del matí el vaig dedicar a la tasca acadèmica. He estat corregint com sempre la tasca que han de lliurar avui com a molt tard. Fa pena pensar que avui comencen les vacances!!! Tanmateix, l’organització del curs de moodle per després de Pasqua s’està enduent bona part del temps. M’ho passo molt bé organitzant-lo, malgrat la feinada que comporta. Sempre m’agrada organitzar les meues activitats i no seguir les classes convencionals amb un llibre. Estic aprenent i gaudint al mateix temps, i crec que els xavals en poden treure un bon profit que és el que realment importa.

El descans del migdia no es perdona. Tampoc la tasca de buscar espàrrecs posterior. M’hi he aficionat de debò, sento el plaer de la tranquil·litat, d’anar passejant a la recerca d’un producte natural com quan érem menuts. N’estic trobant un munt, i us agradaria veure la meua cara de felicitat quan torno a casa amb el tresoret a les mans.

Al vespre, de nou tasca acadèmica. Novament el moodle ha pres el meu temps, a la vegada que he corregit les tasques de l’ioc que porto molt al dia. A la nit, havent sopat, lectura poètica i una mica de xat amb els alumnes amb el qual sempre em recreo. Demà serà un altre dia… confinats.

Afegeix un comentari