Diari de confinament (21)

El so de la pluja ens ha tornat a acompanyar durant bona part del matí. Se sent arreu l’olor a terra mullada. A part, la bella imatge de la terra assaonada, que esdevindrà ben fèrtil, de ben segur. La pluja és vida i, si es comporta, és essencial per a les nostres comarques agrícoles. L’olivera és l’essència del territori de la riba final de l’Ebre. Quan pega la sequera sofreix molt, més encara les varietats nostrades: farga i sevillenca. Si una afició em suposa un plaer essencial és la de fer composicions poètiques dedicades a aquest arbre tan nostrat. Properament podrem gaudir d’un llibre titulat “Les veus de les oliveres”, en el qual he pres part amb un conjunt de haikus. Em fa veritable il·lusió donat el moment que estem sofrint tots plegats

Vista previa de imagen

De la tasca feisbucaire avui faré cinc cèntims de la secció dedicada a la dona ilercavona. Ja en porto un total de 344. La darrera l’he dedicada a l’Eulàlia Salvat, la filla de l’històric  dramaturg Ricard Salvat (Tortosa 1934-Barcelona 2009). Quan ens va deixar Salvat, vaig escriure un article en aquest blog, el qual va ser publicat en una revista teatral en homenatge. Va suposar tot un honor per mi! L’Eulàlia es va encarregar de l’edició de les memòries del seu pare, en dos volums extraordinaris. És professora del departament de filologia catalana de la universitat de Barcelona, i porta una interessant carrera lletrada. La secció en qüestió pretén homenatjar les dones que col·laboren amb el món cultural i literari. De fet, està tenint molt d’èxit quant a seguiment d’usuaris feisbucaires. Vull arribar a les 365, tot un any de dona ilercavona!

Eulàlia Anna Salvat Golobardes | Estudis de Filologia Catalana

Eulàlia Salvat

Avui he sortit! Frase que sona meravellosa! He anat a comprar carn al magatzem que té l’Àrea de Guissona al poligon Baix Ebre de Campredó. De fet, amb aquesta “sortida” puc afirmar que la jornada ha estat diferent. He passat a deixar taronges a la meua germana i al meu pare, sense ni veure’ls! I he anat a comprar menjar per als gats a Ebregra. He sentit molta tristesa en veure el poble buit i sense vida.

Quan he tornat m’he posat a preparar el moodle per als xavals de 1r de Batxillerat. M’ho he passat molt bé. He preparat tota una lliçó sencera, a l’estil del que faig per a la plataforma del curs de la Fundació Paco Puerto. De ben segur que l’aniré millorant en els propers dies, però he posat el màxim de mi mateix pensant en les necessitats dels tres grups. He intentat ser molt transversal en els textos, he dedicat temaris als diversos itineraris, i he tingut en compte els xavals que necessiten una mica d’adaptació curricular.

Havent descansat al migdia,  he anat a fer espàrrecs per l’hort. Com ha plogut aquests dies n’he trobat una gran quantitat. Hi ha hagut un moment que no tenia prou mans per agafar-los tots. He xalat com un xiquet en sabates noves. Demà farem una bona truita en la qual incorporarem amb els espàrrecs uns allets tendres.

Després he corregit les practice tests de l’IOC, els deures de l’institut i he continuat preparant el moodle de 1r de batxillerat. Demà em posaré amb el corresponent a l’assignatura d’alemany de 4t d’ESO que, de ben segur, també em farà passar-m’ho molt bé. Ara a llegir poesia una estona, la millor manera d’acabar el dia: Recull de poemes de Trinitari Fabregat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *