Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
“In memoriam, Montse Esteve”
El cor que plora,
tot avui se’ns enfonsa,
per negra dama.
La matinada fosca,
ens deixa crua petjada.
Persona brava,
arreu tostemps activa,
plena de vida.
És tota una condemna,
que a tots el cor ens crema.
La malaltia,
tan dura i maleïda,
dolor ens causa.
Aquesta matinada,
trista i enfosquida.
Un bell somriure,
era espill del teu rostre,
del goig de viure.
La imatge d’una dona,
que la vida estimava.
Per tot llampega,
sento forta tronada,
que al cor esclata.
La patologia obscura,
és un virus de merda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!