Diari de confinament (18)

El dia ens donava la benvinguda força ennuvolat de ben d’hora. Ha començat a espurnejar, i després ha deixat caure un bon ruixat, tot i que ha durat una curta estona. Durant el dia la pluja també ha estat ben present. La terra assaonada dóna goig, és l’adéu a la sequera que ens ha castigat durant massa temps. El so de la pluja quan cau damunt dels vidres és veritablement poètic, m’inspira de debò. A la vegada, bufava un ventet fresquet que ha impedit que pogués  sortir al jardí a desbrossar, ja que l’asma no perdona i, en un tres i no-res, començo a tossir fort.

He estat al xat conversant amb un alumne estimat, l’Arnau, de l’itinerari tecnològic de 1r de batxillerat. Sempre té coses a explicar-me i jo el faig riure amb alguns dels meus comentaris. Aquesta estreta relació amb els xavals m’ompli moltíssim, forma part intrínseca de la meua tasca com a docent. No podria entendre la meua vida fora de les aules, frase que repeteixo sovint.

Seguidament, he realitzat la tasca blocaire. He composat les 5 tankes habituals per penjar el dia següent. M’he endinsat en l’elaboració d’aquest tipus de composicions, que presenta cinc versos amb l’estructura sil·làbica ; 4-6-4-6-6. Forma part de la tradició poètica japonesa, just com els haikus, amb la composició dels quals també em delecto.

El doctor Joan B. Manyà | Catalunya Religió

Mn. Joan Baptista Manyà i Alcoverro

Quant al fet feisbucaire, avui faré cinc cèntims de la figura de Mossèn Joan Baptista Manyà (Gandesa 1884-Tortosa 1976), ja que li he dedicat el joc literari. M’he referit a la seua relació sentimental amb el santuari de la Foncalda pel seu profund amor per la Mare de Déu de la Fontcalda, patrona de la seua població natal. Va ser un intel·lectual de primer nivell, autor de Theologulema, una enciclopèdia en quatre volums en llatí. Va influenciar notablement bona part de la intel·lectualitat tortosina de la duríssima postguerra. Va ser postergat per catalanista a partir d’un incident succeït l’any 1919, postergat durant el franquisme igualment. En canvi, va mantenir una personalitat molt forta i influent. És, indubtablement, un dels grans de les nostres lletres.

He fet unes quantes correccions d’assignments de l’IOC. Ja fa dos cursos que estic tutoritzant el curs 2B, i ja estic molt familiaritzat en tot el material. També he hagut d’enviar diversos correus a l’equip docent de la meua tutoria a l’institut per tal de comprovar que es fa el seguiment de les tasques de l’alumnat. Crec que els meus xavals estan complint força bé, però s’ha de vigilar tothora.

Roc Llop poeta de Miravet a Mauthausen | Turisme de Miravet

Roc Llop i Convalia

Una volta enllestides les correccions de l’IOC, he estat treballant amb la compilació de poemes de guerra i d’exili. Després d’haver portat a terme tot un seguit de fitxes sobre els 12 literats ilercavons que varen sofrir la diàspora durant dècades, i de 25 obres dedicades a la memòria històrica, ara m’he posat en fer una mena de recull  poètic amb versos durs de guerra i exili. Realment sorprendrà perquè autors com Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982)  va ser dels pocs  poetes catalans que va composar poemes de caire concentracionari; a la vegada, els poemes d’exili de l’Artur Bladé són d’una bellesa extraordinària, alguns dels quals han estat musicats pel meu cantautor de caçpçalera, el prioratí Jesús Fusté; mentre que Roc Llop és un dels escassos autors que va retratar la llopada nazi en català.

Redescobrir Tortosa - Setmanari l'Ebre

Eduard Sánchez “Edward Carter”

Havent fet el descans del migdia, he rebut la trucada de l’amic rapitenc Eduard Sánchez, Edward Carter per als amics. És tot un personatge. Va ser carter al seu poble natal, nebot de Sebastià Juan Arbó ha realitzat una molt bona difusió del novel·lista ebrenc. És la persona que més regals m’ha fet en la vida, cada cop que viatja a algun lloc em compra algun llibre o alguna revista. Sabedor de la meua passió per l’Alguer i la cultura algueresa, un cop em va vindre a trobar a la Fira del llibre i l’autor ebrencs de Móra d’Ebre per tal de regalar-me un poemari de Pasqual Scanu. Va ser un acte molt emotiu. Des de llavors, hem mantingut aquesta relació cordial.

A la tarda vaig haver de treballar a fons en la plataforma del curs que imparteixo per a la Fundació Paco Puerto, vinculada a Comissions Obreres. Ha estat tota una experiència perquè m’he montat el curs i les unitats didàctiques al meu gust.

Afegeix un comentari