50 tankes de confinament (5)

Poesía japonesa más allá del haiku: el chöka y el tanka | Poémame ...

“A l’estil de Manel Ollé”

La serralada,
tots els senders connecta,
abancalada.
El roure i l’olivera,
el verd pi i la ginesta.

La llet de cabra,
olor a brull de casa,
allà a la falda.
És vida humanitzada,
que em dóna coratge.

Ja surt la mostra,
el grifonet ja esclata,
la flor ben blanca.
Com guaita la retina,
la gran bellesa a l’alba!

Pica la pedra,
amb immensa mestria,
tot bé li encaixa.
La serra emmargenada,
bellesa formidable.

El terrissaire,
el savi apotecari,
mestre d’escola.
La vella llevadora,
quan es paria a casa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *