Diari de confinament (15)

Un dels hàbits que familiarment anem canviant conforme avança el confinament forçós és el de l’alimentació. Sobretot, l’esmorzar i el berenar. Ens hem de controlar si no volem tindre problemes per passar per la porta, amb la qual cosa ja fa uns dies que l’esmorzar el fem molt lleugeret, igual que quan anàvem a enganxar a les 8 a l’institut.

Francesca Aliern i Pons. Resum biogràfic - Onada Edicions

De seguida, em poso a fer l’habitual feina feisbucaire la qual, darrerament, em porta una bona estona ja que he endegat moltes seccions. Ahir vaig dedicar el joc literari a l’amiga Francesca Aliern. Ella és la veu dels damants de la terra, del tram final de l’Ebre català. Autora prolífica, en motiu del seu nomenament com a filla predilecta de Xerta li vaig anunciar que volia ser el seu biògraf. En uns mesos, i gràcies a la gentilesa comercial d’Onada edicions de Benicarló (Baix Maestrat), el recull biogràfic veia la llum. Un dels mèrits de Paquita, de formació autodidacta, que endegà la seua trajectòria en llengua castellana per ser filla d’un temps, és que ha aconseguit incrementar els lectors i les lectores en llengua catalana. Ha apropat el català a centenars de persones que han trobat en la seua literatura una eina de remembrança, i que han trencat la barrera lingüística que tant temien.

Durant el matí vaig tindre molta feina escolar. Era dia de lliurament de deures i, òbviament, hi ha un munt de xavals que esgoten el termini fins al darrer moment. Em sap molt greu no poder estar amb ells en classe presencial, ja que enguany gaudia cada minut de les classes dels tres itineraris de 1r de batxillerat, del 4t d’ESO humanístic, i dels dos grups de l’optativa de llengua alemanya de 3r i de 4t. Tanmateix, els he muntat una estructura acadèmica on line, que no substitueix el fet presencial, però que pot ser igualment de gran utilitat en el seu aprenentatge. La pràctica oral la continuen realitzant, que és l’essència de l’aprenentatge.

Entrevista a Miquel Àngel Pradilla - YouTube

El Doctor Miquel Àngel Pradilla

Durant el matí vam rebre la trista notícia del traspàs de la mare de l’amic Miquel Àngel Pradilla. Li vaig dedicar unes tankes de condol amb tot el cor. Pradilla és un d’aquells grans homenots de la cultura nostrada que fa una tasca inconmensurable. Fill de Rossell, al Baix Maestrat, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i Editor d’Onada Edicions. La mare ja tenia una edat avançada i sofria d’alzheimer. Igualment molt trist en aquests moments.

Macianet, el ventallenc (Lo Marraco): Amazon.es: Ollé Albiol ...

Durant el descans de després de dinar, vaig acabar la relectura de Macianet el ventallenc, de Manel Ollé. No puc explicar les sensacions que m’ha tornat a despertar aquest llibre. La riquesa d’expressions populars, l’esborja lingüística, la remembrança de partides rurals de la serralada montsianenca, el nom infinit de moixons i de plantes… tot narrat des de la més profunda estima a la terra. Un literat dels que ja no hi ha, literalment.  

foto de Emigdi Subirats.

Seguidament, em vaig posar a buscar espàrrecs per l’hort. En vaig aconseguir un munt. Vaig xalar com un xiquet en sabates noves, tal com es deia ans. Aquesta expressió pot tindre variacions com: vaig xalar com un tossino rebocant-se pel fem, o vaig xalar com un camell. Sembla que faig una imitació barata del mestre Ollé! L’anhel de trobar els espàrrecs esdevé passional, el grapat va pujant i l’alegria descomunal, de debò. Arribes a casa amb la mà plena, en la qual ja no caben, com aquell que arriba amb un menut tresor. L’elaboració de la truita corresponent és igualment un moment de satisfacció màxima, sabent que la degustaran com cal, i en uns minutets, la gent estimada. Vaig usar quatre ous, els espàrrecs i alls tendres. El resultat, exquisit.

Sempre acostumo a dir que els tallats del meu bar de capçalera, la tasca Lo Pati, són els millors dels Països Catalans; el mateix va per la paella del restaurant El Grèvol, i els vermuts del bar Set de Pas. Doncs, no podria quedar-me curt: elaboro la millor truita en espàrrecs i alls tendrets dels Països Catalans. Queda dit!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *