Cap de setmana,
ens quedarem a casa,
vida reclosa.
El poble s’agermana,
entén tot el que passa.
Ja és primavera,
quan el moixonet canta,
l’espàrrec brota.
El temps ja no s’esvera,
el vent ja se’ns relaxa.
Roenta esfera,
quan brilla i ens escalfa,
la vida enlaira.
És bella la jornada,
amb la natura excelsa.
La malaltia,
el nostre ànim espanta,
ens esborrona.
Es fon tota alegria,
res ja no ens reconforta.
Veig la tristesa,
ja tenim remembrança,
d’altra jornada.
La festa engalanava,
jugava la mainada!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!