“In memoriam de la mare de Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, traspassada aquesta matinada!
Font de tristesa,
la mort és sempre amarga,
el record pesa.
Una estima suprema,
tostemps ens acompanya.
Fent el viatge,
envers llunyà paratge,
sense tornada.
Eixa zona amagada,
d’on ningú mai regressa.
Mare estimada,
bressol de ma infantesa,
reina de casa.
Emporta’t la més bella,
la meua gran besada.
La dama negra,
ha vingut a buscar-te,
car no perdona.
És llei de nostra vida,
amb els de casa costa.
Adéu-siau,
per tota remembrança,
dona de pau.
La mare tan preuada,
funesta matinada!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que descansi en pau.
Tot i que sabem que algun dia ens arribarà la mort, mai trobem el dia.
Una abraçada molt forta a la família.