Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de març de 2020
0 comentaris

Diari de confinament (14)

Una jornada força interessant de nou, ja que em va resultar força variada. Me les apanyo per fer activitats molt diverses que no em permeten avorrir, precisament. A fora plovia, amb aquella aigüeta bona que assaona els camps, tan necessitats. M’encanta sentir l’aigua com cau damunt dels vidres, rellisca, en moments ociosos. Aigua aldeana que la terra la demana, aigua pura i en mesura, Mare de Déu de l’Aldea, aigua… ens remembrava el literat Ramon Vergés i Paulí (Tortosa 1874-1938). Va ser un periodista molt actiu, vinculat a la Cofraria de la Mare de Déu de la Cinta, un “cintero” major del regne, i membre de l’anomenada cultura del pastisset, que cantava sempre les glòries de la ciutat de Tortosa. Va fer una tasca costumista força important, amb la recuperació de paraules i tradicions. Se’l vincula al tortosinisme més ranci i conservador, baix l’aixopluc del totpoderós polític carlista Joaquim Bau i Nolla, que van escampar la frase “Ni catalans ni valencians, tortosins”. Tanmateix, havent llegit bona part de la seua prolífica obra, la seua ideologia, com la de tots, presenta llums i obres. Igual pot parlar de llengua tortosina com defensar els bons catalans. Deixem-ho en què va ser un personatge devot, molt actiu, que va conrear la llengua catalana a l’estil sui generis, i que va estimar molt la nostra terra i, sobretot, la seua ciutat i la seua patrona.

Ramon Vergés i Paulí | Ilercavònia | Fandom

Ramon Vergés i Paulí

Després d’haver begut el té “Earl grey” com cada matí des que estem de confinament, amb mel campredonenca, criada per l’amic Josep Beneito, em vaig endinsar en la redacció de l’apunt diari sobre la figura del literat faldut Manel Ollé i Albiol. La mel, la mel, la mel que tant m’estimo, alterant el vers del gran Gerard Vergés, ja que la mel és una de les passions estimades de l’amic Manel, autor del antropològic Llibre de les Abelles. Justament avui he fet cinc cèntims de les infinites col·laboracions que hem realitzat per enlairar la personalitat i difondre l’obre de grans personatges admirats com: Zoraida Burgos, Manuel Pérez Bonfill, Gerard Vergés, Frederic Mauri, Joan Beltran o Desideri Lombarte. Indubtablement, una faceta important de la seua vida. Ell és una persona generosa, que treballa amb total sentiment i generositat, serem redundants, per destacar la gran feina de persones admirades i estimades.

L'enginyer Josep Maria Franquet abordarà aquest dijous la ...

Josep M. Franquet

La tasca feisbucaire em va portar a posar a la secció Els nostres veterans lletrats la figura de Josep M. Franquet (Tortosa 1950). És tot un personatge, expolític i director de la seu de la UNED a Tortosa als seus setanta anys. És d’aquell que pot fer poesia de l’economia i recitar poemes llarguíssims amb la seua memòria prodigiosa, que sorprén tothom. Divertit i irònic, ´llest com una rabosa, en una de les seues darreres facetes el podem considerar com tot un mecenes cultural que promou l’edició de llibres, els quals, sense la seua devoció llibresca, no podrien veure la llum.

Etnobotánica infantil comestible - Revista Mètode

També va tindre molt d’èxit l’apunt que vaig penjar amb la foto d’una figuera xumba. Un  munt de feisbucaires d’arreu de la nació catalana van explicar el nom que li donen a les seues comarques respectives: figa de pala, paleta, figa de moro, nopal, etc. La més curiosa, figa d’Índia a la meua estimada Alguer. La varietat lingüística de la nostra parla és riquesa pura i dura, enriqueix i embelleix la llengua.

La resta del matí la vaig dedicar a la preparació d’unitats didàctiques per al curs de B1 que imparteixo, ara online, per a la Fundació Paco Puerto de Comissions Obreres. La meua experiència com a professor de l’IOC m’ha anat molt bé per tal de poder organitzar un curs molt variat, el qual crec que agradarà a l’alumnat.

Havent fet el descans de migdia, vaig enllestir el homework que han de fer els alumnes de 1r de batxillerat i de 4t d’ESO durant la propera setmana. He buscat feina més pràctica, ja que han realitzat escrits durant aquestes darreres setmanes. Sobretot, forçar la pràctica oral encara que sigui a distància, essència de l’aprenentatge lingüistic.

foto de Emigdi Subirats.

Malgrat que espurnejava, vaig sortir a caminar per l’hort. Tenim 4 jornals de tarongers i mandariners, Vaig collir un bon grapadet d’espàrrecs, fet que em va fer content. Uns pocs més demà i podrem fer una magnífica truita familiar, incloent-hi alls tendrets. Sens dubte, m’ho vaig passar bé, en una de les activitats més tradicionals que feia la gent gran als nostres pobles.

Ja al vespre, vaig fer la correcció adequada dels resums de vídeos que m’enviaven els alumnes, així com vaig xatejar amb alguns que posaven excuses per no lliurar-los amb el deadline assignat. No tenen temps aquests dies!!! Excuses més antigues que el món: és més vell que l’anar a peu!!! Evidentment, vaig accedir-hi!

Macianet, el ventallenc (Lo Marraco): Amazon.es: Ollé Albiol ...

Tinc per costum a les 19 hores posar-me a llegir gitat damunt del llit. Com ja vaig escriure en un apunt anterior, estic rellegint Macianet el Ventallenc, de Manel Ollé, per tal de poder-ne fer una bona crònica probablement demà. Quin goig d’esborja lingüística, tal com remarca el gran Manuel Pérez Bonfill en el pròleg corresponent. Lectura entusiasta que vaig poder continuar a la nit, com sempre en tinc costum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!