Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

25 de març de 2020
0 comentaris

Diari de confinament (12)

Un altre jorn passat i molt ben aprofitat. A voltes penso que passo massa temps davant de la pantalla amb la “màquina”, com si fos un adolescent qualsevol. Molts d’ells, de fet, en tenen dos almenys de pantalles al davant! Aquest matí espurnejava i feia un xic de ventet, amb el meu asma resultava impossible sortir al jardí o a desbrossar l’hort.

foto de Emigdi Subirats.

Avui he dedicat bona part del matí a la figura d’un amic entranyable, el professor i escriptor Manel Ollé i Albiol. Li he dedicat el joc literari del dia, el qual tothom ha trobat molt fàcil, les pistes eren ben explícites:

Joc literari (8): I aquella olor de mel de les abelles que s’han criat a les borraineres. I aquella dona que feia brull a Ulldecona, i aquella planta que a Godall es diu d’una altra manera, i aquell cep que es plantava a la Font de la Gràcia al segle dinou. I quina gran poeta és la que conviu amb aigua, i quin ex-tra-or-di-na-ri poeta el qui cantava la lloba sota l’ombra rogenca, i quin mestre més gran, més gran,més gran va ser…. moixons i pereres, com es fan les borraines als Valentins, i aquell Macià d’allà a les Ventalles, i el verderol de les nostres lletres, i Ponç Pons escrivia a Menorca, i un recital a la plaça de Prada de Conflent,i la mel, sempre la mel, la mel que tant m’estimo.
– quin literat sóc?

A la vegada, també he inclòs el seu nom a un altre de les meues seccions feisbucaires, la referent als nostres veterans lletrats, que arribaven al número 25. Ha tingut millor rebuda que cap altre anterior, com ja era d’esperar per la gran estima ciutadana envers el personatge. El seu currículum és ben llustrós: premi Lo Grifonet d’ômnium, mestre de mestres de l’Ajuntament de Tortosa, i Reconeixement a les lletres ebrenques de l’Ajuntament d’Amposta, a part de tota la seua magnífica obra lletrada, i el regust dolç que deixà la seua etapa docent.

Llavors m’he posat a endegar una secció aquest cop blocaire, que porta com a títol “El meu Manel Ollé”. He redactat un article des del més pur sentiment amb tot el que desperta la figura d’un gran de les nostres lletres, que sempre tenim a redós. La continuaré amb crítica de la seua obra, que mereixeria un estudi acurat perquè la seua tasca com a recopilador de lèxic agrícola és veritablement impagable.

Resultado de imagen de manel ollé, emigdi subirats

Un cop havent fet el descans de la migdiada, només tanco els ulls, he endegat la feina a la plataforma online per al curs d’anglès de comissions obreres. M’ho he passat molt bé i ja he configurat dos unitats d’allò més diverses, seguint l’estil del que fèiem a classe: vídeos, lectures, conversa, canons, gramàtica, etc. L’una l’he dedicada a turisme per Hong Kong, l’altra a l’esport pel tour de França.

He pogut fet una passejadeta pels voltants de l’hort. He fet un munt de fotografies d’arbres que envolten l’hort: prunera, figuera, codonyer, olivera, ametller, taronger, pebrer, etc. Aquesta passió per la natura em permet passar aquests dies d’una manera amena. De fet, qualsevol herba m’atreu, em demostra la riquesa que ens envolta que massa sovint no sabem veure.

Resultado de imagen de l'ultima vinyetamanel olle

Al vespre, arriba l’hora de la lectura. He seguit el fil del dia amb obra del literat faldut, per tal de poder-ne fer cinc cèntims en propers apunts. Relectura deliciosa de L’última Vinyeta, tot un diccionari que honora els nostres iaios.

No he descartat la feina institut, això mai!, ja que he hagut de fer ja algunes correccions dels alumnes més aplicats que envien la feina abans d’hora. Tot un goig!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!