Diari de confinament (11)

Ha estat d’aquells matins dedicats en exclusiva a la docència i a la investigació històrico-literària. Ha plogut bastant, cosa que impossibilitava sortir a fer tasques de jardineria. M’encanta sentir com plou quan estic a casa, és tot un plaer que provoca tota mena de sentiments nostàlgics.. La pluja és vida ja que l’aigua és necessària per als camps. Aigua aldeana que la terra la demana, deia sàviament una coneguda dita ebrenca. Molts cops he dedicat poemes i haikus a la  pluja, ja que és probablement el fenomen meteorològic que més m’ha inspirat, ideal per a moments inspirats o ociosos.

Resultado de imagen de gusen

Avui el joc literari que he posat al feisbuc estava relacionat amb la figura de Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vitry-sûr-Seine 1997). Poeta, sindicalista, anarquista, mestre, pedagog, va sofrir durant 4 llargs anys la llopada al camp de la mort de Gusen. Difícilment cap altre autor em podria transmetre les sensacions que el poeta miravetà. Vaig visitar Mauthausen i Gusen atès que era la meua assignatura pendent. Vaig reviure l’horror del confinament en un lloc amb regust a mort. Vaig recitar uns poemes seus davant del monolit que el Conseller de la Generalitat Raül Romeva havia posat uns pocs mesos abans del seu arrest legal. Quina vergonya més espantosa made in aspanya!!!

L”hi he dedicat molts estudis. Vam publicar la seua biografia, conjuntament amb Josep M. Sáez: Roc Llop i Convalia l’exili d’un poeta miravetà. Vaig tindre cura de les edicions dels llibres Contes negres vora el Danubi, de narrativa, i Ressec el llavi de dèria, de poesia. A la vegada, vaig traduir del francès al català el poemari Mission ratée de l’homme sûr terre, que es va publicar a la revista Miscel·lània del CERE.

Resultado de imagen de roc llop i convalia l'exili d'un poeta miravetà

Durant la resta del matí  he estat treballant amb fitxes literàries de 25 llibres d’autors ilercavons relacionats amb la memòria històrica, les quals he enviat al grup del que formo part. He estat molt motivat ja que la figura de Llop m’impregna de força per remenar en la  lluita per la recuperació de la nostra memòria col·lectiva.

Havent fet el descans ritual, vaig poder fer la passejada habitual per l’hort durant la qual vaig fer tota mena de fotos de ls rica varietat de matolls i herbes típics de la primavera.

Ja al vespre em vaig endinsar en l’elaboració d’una unitat didàctica per al curs B1 de CCOO  que estava impartint de manera presencial, el qual passarà a ser forçosament online. Vaig dedicar el tema a geografia i turisme, en particular a un territori que sempre m’ha cridat l’atenció, Hong Kong. Vaig quedar momt satisfet del resultat aconseguit, amb tota mena d’activitats que hi tingueren relació.

Un jorn ben ocupat del qual vaig saber treure el suc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *