El meu Manel Ollé (5)

Mauri essencial - Onada Edicions

Els reconeixements públics i institucionals a la figura de Manel Ollé, el nostre segon professor de sempre, han arribat degudament tal com era de menester. Concretament, ha rebut tres guardons ben merescuts que han premiat altament la seua trajectòria acadèmica i literària:

  • Lo Grifonet d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre de 2013.
  • Mestre de Mestres, de l’Ajuntament de Tortosa de 2015.
  • Reconeixement a les Lletres Ebrenques, de l’Ajuntament d’Amposta de 2018.

Premi Lo Grifonet 2013

La remembrança em porta al moment de la primavera de 2011 en què Manel Ollé va vindre a parlar-nos a Dolors Queralt i a mi, com a president i vicepresident d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, per tal d’encoratjar-nos a tirar endavant un premi ciutadà de pes. Va proposar el nom: lo grifonet , que s’engendraria en la mostra de l’olivera, en l’indret on es desenvolupa el fruit. Tanmateix, el guardó havia de  reconèixer la tasca extraordinària, tants cops de formigueta i en solitari, que ha realitzat algun ciutadà de de les comarques centrals dels Països Catalans en àmbits diversos de la societat, els quals s’han mantingut sempre fidels a l’ideari d’Òmnium: llengua, cultura i país. Evidentment, vam seguir les seues recomanacions, vam entrar en contacte amb l’artista vidrier anglès resident a Tortosa, Bronson Shaw, per tal que elaborés l’obra corresponent. Ens vam entusiasmar veritablement amb el projecte. Durant les dos primeres edicions el van rebre: el lingüista tortosí Joan S. Beltran i el músic ampostí Octavi Ruiz, director de La Lira ampostina. El tercer any, per mitjà d’una proposta personal, li va ser concedit justament a Manel Ollé. En l’apunt d’ahir vaig incloure el discurs que vaig redactar en motiu del lliurament del premi. Anteriorment, l’havia retratat ben adequadament:

Fill d’Ulldecona, faldut de naixement, Manel Ollé  ha esdevingut tot un emblema de l’institut tortosí on exerceix com a docent des de principis dels anys 1980. De ben segur, que molts i moltes membres de generacions diverses quan pensen en algun professor del centre educatiu els ve en ment la seua figura. És el professor gens academicista, que transmet passió veritable per la literatura i els seus autors i les seues autores, que ensenya a estimar les lletres com ningú altre: el veritable difussor de les lletres d’antany i les d’ara, dels literats de les comarques centrals dels Països Catalans  i els de qualsevol indret de la nostra geografia. El professor que s’ha esforçat durant anys i panys per dignificar la literatura ebrenca, per difondre els grans homenots nostrats, per donar a conèixer al màxim nivell autors actuals com Gerard Vergés, Manolo Pérez i Bonfill i Zoraida Burgos, els quals ha anat mitificant.

El 13 de març de 2015 rebia el premi Mestre de Mestres, en la seua segona edició,  que atorga l’Ajuntament de Tortosa amb caràcter biennal. Ferran Buera, exdirector de l’institut de Tortosa, es va encarregar de fer-ne la glossa corresponent. Va dibuixar el perfil d’un professor apassionat de la literatura, dedicat als seus alumnes, implicat en les activitats culturals fora i dins del centre, promotor del reconeixement dels mèrits aliens, erudit, vehement i modest. Personalment em trobava en el moment més trist de la meua vida, ja que la meua mare estava malalta a l’hospital i a un punt de deixar-nos. Tanmateix, acompanyat a la guitarra per l’estimat alumne Pau Cardona, vaig fer un recital poètic amb obra de Gerard Vergés i Desideri Lombarte. Fins al darrer moment penjava d’un fil la meua participació a l’acte, però vam poder sortir-nos-en i col·laborar en un acte emblemàtic i passional.

A l’octubre de 2018, en el marc de la XIIIa edició de les Jornades de les Lletres Ebrenques de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, rebia el Reconeixment al Mèrit de les Lletres Ebrenques de la mà de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs. Va ser una nit d’oratge tempestuós, que no va poder impedir l’emotivitat de l’acte. La glossa la va realitzar l’escriptor Rafa Haro, mitjançant un magnífic discurs en què enlairava diverses facetes de la seua personalitat.
Just, entenent que l’homenatge que fa el nostre autor als antics oficis, a les antigues construccions, a la ja antiga manera de parlar… el fa a través de dones i homes que habitaven aquí i que si ara natros tenim i som, és perquè elles i ells, d’una o altra manera, ens precediren. Homenatge que fa al treballador que coneix bé el seu ofici i que el fa amb una dedicació tan propera a la virtut que és igual si pagès, ramader, terrissaire, escrivent, paleta, pintor… així, just és l’homenatge.
Homenatge que fa a un territori víctima de l’especulació més absurda i egoista, i que ens ha portat a perdre autèntiques joies del nostre patrimoni. També es perden i s’han perdut oficis que feien que les coses tinguessin un valor que mai no recuperarem, per la mateixa incomprensió d’un progrés que malbarata un mon, el mon dels nostres pares, el nostre món, en nom no d’un viure millor sinó d’un tenir més que ens asfixia i que ens fa recomptar, a cada passa, els dies que ens manquen per a la jubilació. Homenatge que fa a la llengua, a la llengua d’aquí amb els seus girs, amb la seua pronunciació, amb les seues dites, les seues autòctones paraules. Homenatge a la nostra forma de dir el mon, que és la forma d’habitar-lo, que és, en poc o en molt, diferent a la d’altres contrades.
Homenatge que fa al seu país que és el nostre, a la llibertat que no acabem d’assolir, a la igualtat que molts encara no entenen, a la solidaritat més necessària que mai, però també a la diferència que ens fa ser qui som i qui volem continuar sent. El nostre autor, des d’una una curiositat que mai no s’acaba: antropologia, entomologia, biologia, arquitectura, història, arts… una curiositat al servei també de qui vulgue escoltar-lo des d’una vocació de mestratge que bé sabem tots els qui el coneixem. I també al servei pràctic, en allò en que se’l pugue menester.
El resum de tot plegat: Amic dels seus amics, apassionat, conversador..

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *