Els reconeixements públics i institucionals a la figura de Manel Ollé, el nostre segon professor de sempre, han arribat degudament tal com era de menester. Concretament, ha rebut tres guardons ben merescuts que han premiat altament la seua trajectòria acadèmica i literària:
La remembrança em porta al moment de la primavera de 2011 en què Manel Ollé va vindre a parlar-nos a Dolors Queralt i a mi, com a president i vicepresident d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, per tal d’encoratjar-nos a tirar endavant un premi ciutadà de pes. Va proposar el nom: lo grifonet , que s’engendraria en la mostra de l’olivera, en l’indret on es desenvolupa el fruit. Tanmateix, el guardó havia de reconèixer la tasca extraordinària, tants cops de formigueta i en solitari, que ha realitzat algun ciutadà de de les comarques centrals dels Països Catalans en àmbits diversos de la societat, els quals s’han mantingut sempre fidels a l’ideari d’Òmnium: llengua, cultura i país. Evidentment, vam seguir les seues recomanacions, vam entrar en contacte amb l’artista vidrier anglès resident a Tortosa, Bronson Shaw, per tal que elaborés l’obra corresponent. Ens vam entusiasmar veritablement amb el projecte. Durant les dos primeres edicions el van rebre: el lingüista tortosí Joan S. Beltran i el músic ampostí Octavi Ruiz, director de La Lira ampostina. El tercer any, per mitjà d’una proposta personal, li va ser concedit justament a Manel Ollé. En l’apunt d’ahir vaig incloure el discurs que vaig redactar en motiu del lliurament del premi. Anteriorment, l’havia retratat ben adequadament:
Fill d’Ulldecona, faldut de naixement, Manel Ollé ha esdevingut tot un emblema de l’institut tortosí on exerceix com a docent des de principis dels anys 1980. De ben segur, que molts i moltes membres de generacions diverses quan pensen en algun professor del centre educatiu els ve en ment la seua figura. És el professor gens academicista, que transmet passió veritable per la literatura i els seus autors i les seues autores, que ensenya a estimar les lletres com ningú altre: el veritable difussor de les lletres d’antany i les d’ara, dels literats de les comarques centrals dels Països Catalans i els de qualsevol indret de la nostra geografia. El professor que s’ha esforçat durant anys i panys per dignificar la literatura ebrenca, per difondre els grans homenots nostrats, per donar a conèixer al màxim nivell autors actuals com Gerard Vergés, Manolo Pérez i Bonfill i Zoraida Burgos, els quals ha anat mitificant.
El 13 de març de 2015 rebia el premi Mestre de Mestres, en la seua segona edició, que atorga l’Ajuntament de Tortosa amb caràcter biennal. Ferran Buera, exdirector de l’institut de Tortosa, es va encarregar de fer-ne la glossa corresponent. Va dibuixar el perfil d’un professor apassionat de la literatura, dedicat als seus alumnes, implicat en les activitats culturals fora i dins del centre, promotor del reconeixement dels mèrits aliens, erudit, vehement i modest. Personalment em trobava en el moment més trist de la meua vida, ja que la meua mare estava malalta a l’hospital i a un punt de deixar-nos. Tanmateix, acompanyat a la guitarra per l’estimat alumne Pau Cardona, vaig fer un recital poètic amb obra de Gerard Vergés i Desideri Lombarte. Fins al darrer moment penjava d’un fil la meua participació a l’acte, però vam poder sortir-nos-en i col·laborar en un acte emblemàtic i passional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!