El savi erudit Germà Colon, bon viatge pels guerrers…

Resultado de imagen de ha mort el filòleg germà colom

El Dr. Germà Colom (Castelló de la plana 1928-Barcelona 2020) era un savi erudit, que va realitzar aportacions magnífiques per a l’estudi de la llengua catalana. Ens ha deixat avui diumenge 22 de març a causa de problemes respiratoris, els quals el virus maligne “innombrable” ha accelerat. En saber del seu traspàs, el cor se m’ha encongit i no he pogut contenir  una llàgrimeta. Potser aquests dies estem totes i tots una mica més sensibles de l’habitual, però sovint em passa quan m’assabento del traspàs de tots els homenots i totes les donasses que han fet tant per la nostra cultura,, amb mitjans a voltes precaris i deficients.

He d’admetre que sovint m’agrada repetir el fet que la centúria passada va esdevindre un veritable segon Segle d’or de les nostres lletres. Pot semblar fins i tot veritablement increïble que, malgrat la ferotge persecució política contra la nostra llengua arreu dels Països Catalans, sortissin tants grandíssims poetes: Espriu, Ferrater, Raspall, Agulló, Foix, Marçal, Martí i Pol, Pere Quart, Leveroni, Gerard Vergés, Vinyoli, Bartra, Estellés, etc.), així com tants extraordinaris filòlegs-lingüistes-lexicòlegs: Sanchis Guarner, Borja Moll, Badia i Margarit, Solà, Corominas, Martí de Riquer, Josep Panisello, Carles Salvador. Al costat de tots ells (també d’altres valencians il·lustres com Enric Valor i Joan Fuster), igualment en lletres d’or es troba la figura de Germà Colom.

Si consultem qualsevol enciclopèdia online ens trobarem amb tot l’ampli currículum del personatge, el qual ens serà repetit en totes les cròniques periodístiques sobre la seua persona que s’escriuran entre avui i demà. Només de memòria puc fer esment que ha rebut la Creu de Sant Jordi, el premi d’honor de les lletres valencianes; o que era membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans,  Catedràtic emèrit de la Universitat de Basilea i Doctor Honoris Causa per les universitats de Castelló,, Alacant, València i Autònoma de Barcelona. Podria seguir enumerant alguns dels seus estudis, i alguns dels càrrecs que va ocupar en emblemàtiques associacions diverses.

Tanmateix, personalment la seua figura té un lligam ben especial amb la de l’estudiós  Curt Wittlin (Reinach, Basilea 1941- Tortosa 2019). Vaig passar llargues estones escrivint la biografia de l’amic Curt, un personatge únic i admirable que ho va donar tot pels estudis literaris del català medieval. Em parlava en cada sessió sobre el lingüista castellonenc, el qual venerava. Em feia cinc cèntims detallats de les seues lliçons magistrals universitàries, de la seua passió docent, del seu amor per la filologia i per l’àmbit cultural de la catalanitat. Ell va ser qui va introduir-lo als estudis de les lletres catalanes medievals, de ben segur que se’n podia sentir ben honorat amb els fruits magnífics aconseguits! Aquesta és un altra gran fita: aconseguir que un jove estudiant suís arribés a fer una notable carrera dintre dels estudis catalans.

La remembrança em porta a enllaçar-los tots dos a una altra figura de les arts i la ciència, geogràficament proper a Colom, la del Dr. Alfred Giner i Sorolla (Vinaròs 1019-2005), la biografia del qual no fa gaire que ha vist la llum de la mà de l’Amàlia Roig i Onada Edicions. Aquest gran homenot vinarossenc va realitzar una destacadíssima tasca científica als Estats Units, a la vegada que va prendre part en l’organització de congressos de promoció de la llengua d’Ausiàs al continent americà, conjuntament amb Curt Wittlin i altres notables catalanòfils. Sens dubte, que tots tres grans homenots queden ben enllaçats per a glòria les nostres lletres! Expressió que m’ha eixit del cor!

Hi ha una dita popular vora l’Ebre que afirma que cada velleta que ens deixa s’endú amb ella una recepta, a la vegada que ens deixa gastronòmicament més orfes. Quan se’n va per sempre un filòleg, i més d’aquesta categoria, la llengua queda filològicament igualment òrfena.

Dr. Colom, només li podem dir gràcies, de debò, tot el nostre reconeixement i agraïment. Bon viatge pels guerrers, que al seu poble són fidels. Sit tibi terra levis.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *