Lectures en temps de confinament (10)

28. Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó, traduïda al català per Joan Todó. Tot un clàssic de la nostra literatura, les memòries d’un escriptor de cap a peus que va introduir el tram final de l’Ebre a l’ideari de la literatura catalana, per mitjà d’unes novel·les i unes narracions amb la força pròpia que surt de les entranyes de la terra i del mar.

Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com L’inútil combat, Terres de l’Ebrei Camins de nit, l’impacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en “el petit Dostoievski” i en “l’escriptor de l’Ebre”, dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos que prefiguren l’existencialisme amb la creació d’un mite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta de l’Ebre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l’Ebre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes memòries d’infantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vida desapareguts. Sens dubte, la publicació d’aquest Arbó suposarà una autèntica revelació literària per als lectors catalans.

Resultado de imagen de l'exiliada, artur blade

29. L’exiliada, d’Artur Bladé i Desumvila. Una obra cabdal per entendre la gran diàspora, la fugida més gran que ha conegut la nostra terra a causa de la implantació del règim franquista. La partida dels derrotats, capcots, amb una mà al davant i una al darrera, amb l’ànima enfonsada, envers la ruta incògnita.

L’exiliada, una obra coral, que, a manera de gran retaule històric i humà, relata la tragèdia catalana del segle XX: el final de la guerra civil, el pas per la frontera dels Pirineus catalans dels republicans i els primers anys de l’exili al Rosselló o en terres occitanes. Tot i ser un dietari personal, on l’autor és el protagonista de la història narrada, el llibre adquireix una dimensió de crònica col·lectiva, en el sentit que reflecteix el conjunt de les penalitats passades pels exiliats en els diversos moments d’aquelles primeres circumstàncies —que no per a tothom foren iguals. En L’exiliada de Bladé hi trobem els primers moments, certament difícils, al camp de refugiats de Prats de Molló i Arles de Tec, el seu pas per Perpinyà i París a la recerca d’alguna garantia de seguretat i el seu ingrés posterior a la Residència Catalana de Montpeller (Résidence des Intellectuels Catalans), com a funcionari que era de la Generalitat. Per a la història quedarà el retrat que féu d’aquella atmosfera politicosocial, que s’agreujà quan es declarà la Segona Guerra Mundial, i dels homes que la protagonitzaren —polítics, poetes, artistes, etc.—, els quals apareixen tots en aquesta crònica, amb una gravetat no exempta d’ironia

Resultado de imagen de los col·loquis de la insigne ciutat de tortosa

30. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, edició crítica dels Drs. Enric Querol i Josep Solervicens. Un clàssic entre els clàssics, l’obra renaixentista més important en llengua catalana. Una conversa amena entre dos ciutadans tortosins i un cavaller valencià, que els permet endinsar-se en la història de la Corona d’Aragó, la riquesa comarcal i les malifetes del Papa.

Los Col·loquis’ són, qualitativament, un clàssic de la literatura catalana, però han tingut una difusió molt tardana. Recordem que es van redactar el 1557, però no es van publicar fins el 1877! La crítica, fins a l’edició d’Eulàlia Duran (1981), no va apreciar la modernitat del text, la seva relació amb l’estètica i la cosmovisió del Renaixement. Ja fa unes dècades que aquesta recepció ha canviat i el text és un referent per a historiadors, lingüistes, estudiosos del fet religiós, sociòlegs i naturalistes, per nomenar algunes disciplines, que s’interessen en l’Espanya del segle XVI. (Enric Querol)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *