Emigdi Subirats i Sebastià

7. L’Escamot de la nit serrada, de Manel Ollé. La darrera obra d’un autor entranyable i culte, que ha esdevingut tot un diccionari vivent, i ha aconseguit rescatar infinitat de paraules del nostre parlar quotidià. Les seues obres són veritablement sorprenents justament per la riquesa lingüística i per les trames ben trenades que esdevenen tot un homenatge a la vida rural d’abans. Onada Edicions ens en fa cinc cèntims:

Després d’un dia de pluja intensa i d’una forta rierada, el pastor Lluc de l’Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d’una colla de plegadores d’olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l’alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s’aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l’intens capítol dels soldats, el del batlle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d’una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l’abundor de sinònims, tan acurats, que empra l’autor.

8. Banys de natura, de Vicent Pellicer. Un autor enamorat dels espais naturals, del somriure dels esquirols, de les salvatgines, de les coves, els senders i els t. Un llibre que homenatja llogarets de la nostra terra, els poetitza i els retrata d’una manera poètica. Tal com el descriu Manel Ollé al pròleg introductori:

Vicent Pellicer és —a banda de la seua dedicació al món dels llibres— mestre i escriptor. Poeta, rapsode, fotògraf, i un atent observador de les múltiples manifestacions de la natura. I de tota la sorprenent diversitat, de les belleses, que ens ofereix el nostre món. Algunes de les coses que l’interessen no es troben a peu de carretera, ni a la vora dels camins, Vicent sap anar a cercar-les, allà on s’estan, ni que estiguin amagades, i hi dedica enormes dosis d’il·lusió i de treball. Voldria remarcar també, a més de l’esforç que hi esmerça, la seua constància a assolir els objectius que es proposa.»

9. Cinta Sabaté Querol una dona escultora, de Núria Gil. Un retrat lletrat d’una  escultora que amb la delicadesa de la seua obra ens descobreix la bellesa corporal amb tota mena de sentiments. L’autora, bona coneixedora del fet artístic, aconsegueix plasmar un recull biogràfic esplèndid, que ens apropa una de les grans artistes actual de les Terres de l’Ebre.

”El fet que Cinta Sabaté hagués estat alumna a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi li permeté entrar en un món on va poder accedir a una sèrie de coneixements. Amb aquesta formació es va poder expressar amb rotunditat i fermesa i preparar per a la seua futura carrera docent. La seua estada a Barcelona li facilità ampliar els estudis artístics i viure el riquíssim món cultural que ofereix la capital de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!