Lectures en temps de confinament (1)

Un bon llibre es pot convertir, indubtablement, en un “amic” ben especial  per als moments d’incertesa i temor que ens toca viure. De fet, tothora ho és, en qualsevol altre període. Tanmateix, davant del panorama  que se’ns presenta, amb la gran quantitat d’hores d’oci que ens esperen a la llar, el fet de trobar una bona lectura pot ser veritablement gratificant. Per aquell/a que li pugui interessar, anirem donant tot un seguit de recomanacions que ajudin a passar una bona estona i oblidar alarmes tan presents, malauradament. Començo agranant cap a casa amb les noves obres de tres bons i admirats amics.

Paper mullat1. Paper mullat, de Francesca Aliern. La novel·lista xertolina, una de les veus més potents de la terra de l’Ebre, ens presenta un nou relat històric sobre un temps que li encanta analitzar: el convuls període anterior al conflicte bèl·lic de 1936-1939. Aquest cop l’argument és ben atractiu novament, molt sui generis:

El Màxim és un director d’orquestra que triomfa en els grans teatres europeus. Malgrat els forts lligams que manté a la seua vila natal, coneix el significat i la importància de la llibertat gràcies als seus viatges. La casualitat farà que a París conegui l’amor amb una xica enigmàtica que prové del Maestrat, terra de maquis. Al seu costat coneixerà una nova forma de vida que el portarà pels camins més inesperats, fins que la crida dels orígens el conduirà a retrobar la pista dels pares i de la llar. Quan se superen tots els límits, el millor paper que un artista pot interpretar és el de la seua pròpia vida. 

Ens trobem davant d’un relat marcat per l’habitual capacitat de superació i d’adaptació als canvis radicals que se’ns presenten socialment.

A mig camí de la incertesa

2. A mig camí de la incertesa, de Jesús M. Tibau. Es tracta del vuitè recull de contes d’un dels millors autors de narrativa curta de la literatura catalana. Un recull novament molt recomanable per a tota aquella persona a la li agradi les solucions curioses, la ironia intrínseca, la sorpresa permanent.  Molt especialment els nanocontes característics de l’autor, que aporten una nova manera de narrar on l’estalvi lingüístic és la clau de l’èxit. Tal com ens el defineix l’Editorial Cossetània:

A mig camí de la incertesa és un catàleg d’emocions i personatges a la corda fluixa de la vida, sense drames exacerbats, sense estridències, en trànsit no saben cap a on. El passat i les il·lusions formen part del paisatge.

3. La noia de la resistència, de Xúlio Ricardo Trigo. Personalment, tostemps espero amb anhel la novetat d’un autor, l’univers novel·lístic del qual coneixo pam a pam. Ens situa al bell mig de la 2a gran guerra de la centúria passada, amb una protagonista dona i escriptora de gran força, a la qual se li presenta un passat familiar força incert. La qualitat narrativa de l’autor ens permet afirmar sense temor a errar-nos que no decebrà ningú. Des del Grup 62 rebem una interessant sinopsi.

Als anys quaranta, al París ocupat pels nazis, l’Anne-Marie viu al barri de Le Marais. A la petita pensió que regenten els seus pares hi arriba l’Armand; sembla que s’amaga dels invasors alemanys perquè fuig d’un camp de treball. En un París en lluita soterrada, la jove Anne-Marie coneixerà la força del primer amor i què vol dir tenir conviccions. Una novel·la plena de tendresa que enllaça dues èpoques i ens mostra com d’importants són les arrels personals. Uns personatges que encarnen la força dels ideals i retraten persones anònimes que vencien la por per lluitar contra el monstre del feixisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *