Emigdi Subirats i Sebastià

Dos dels mites lletrats, dels quals Gerard Vergés era fervorosament seguidor, varen ser William Shakespeare i Francesc Vicenç Garcia, conegut literàriament com a “Rector de Vallfogona”. Es tracta justament de dos literats que varen conrear el sonet com a eina poètica a un gran nivell. L’obra literària de Vergés la podem considerar com a excelsa, tot i que no va ser evidentment prolífica. Tanmateix, en les anàlisis crítiques de la seua poètica s’hauria de dedicar un espai transcendent al sonet, ja que  va esdevindre un dels seus eixos poètics veritablement centrals.

Ja en els seus orígens literaris en llengua castellana als anys 1950, l’apotecari tortosí va treure a la llum els seus primers sonets. En aquest període pioner de joventut trobem implícit un evident emmirallament en els grans clàssics medievals com Petrarca, així com en els prolífics sonetistes del segle d’or de les lletres castellanes. No cal dir que també hem de fer esment del gran sonetista de la literatura nostrada, la catalana, el Rector de Vallfogona, al qual els impulsors de  GEMINIS (1952-1961), Jesús Massip i Gerard Vergés, li varen dedicar diversos articles a la cultural publicació com a gran referent, també perquè estava lligat familiarment a la ciutat de Tortosa.

Seguint en el mateix àmbit, en un dels seus darrers articles publicats a la premsa comarcal, concretament a La Veu de l’Ebre, Vergés mostrava el seu interès per la figura de D. Francesc de la Torre i Sevil. Nascut a Tortosa el 1625, conreador del conceptisme, se’l considera com al gran poeta de la segona meitat del segle XVII, un cop havien desaparegut els extraordinaris autors que donaren fama a les lletres castellanes: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tirso de Molina, Luis de Góngora i Francisco de Quevedo. L’autor barroc tortosí, de llinatge procedent de Mont-roig de Tastavins, que va residir majoritàriament entre Saragossa i Morella, va ser un fervorós sonetista com podem comprovar en la seua gran obra, Entretenimiento de las musas (1654). Aquest poemari sonetista està dividit en quatre parts que denomina  “manjares“, cadascuna de les quals fa referència a assumptes sacres, heroics, lírics i burlescs.

Passant ja als primers sonets de creació vergesiana, es nota el seu incipient inici, tot i que domina perfectament la mètrica. Tracta temes que seran una constant en la seua obra futura, sobretot quant a la vida natural i a la fauna. A la vegada, ja  usa un vocabulari molt ric, carregat d’adjectius il·lustratius del missatge a comunicar. Com a exemple, el Soneto de les bueyes, publicat a GEMINIS.

En la joroba verde del otero,
ara la tierra un buey, manso y cansino,
bajo el cielo de oro vespertino
que dora los guijarros del sendero.

Tiene el buey en sus ojos un lucero,
glauco y agonizante como un trino,
roto al nacer. En el azul salino
del aire asciende un blanco reverbero.

Oh bueyes de Aragón en el paisaje
crepuscular y vago de la sierra,
bueyes grises de grupas cadenciosas.

¡Oh bueyes que imprimís el tatuage
de los surcos feraces en la tierra,
en las tardes de estío silenciosas!

L’any 1988, quan ja havia estat guardonat amb el Carles Riba de poesia (amb L’ombra rogenca de la lloba) i el Josep Pla de narrativa (amb Tretze biografies imperfectes), treia a la llum un tercer delicatessen, Lliri entre cards. Es tracta d’un deliciós poemari, en el qual conrea a un magnífic nivell l’estrofa petrarquiana. Mitjançant un considerable nombre de sonets, es permet retratar moltes coses que li interessaven, amb un ús mètric esplèndid i amb una lírica de gran sonoritat. Seguint els seus tres eixos temàtics habituals: l’ésser humà, el paisatge i el temps que passa, com a sonetista també fa ús del to elegíac i de la seua implícita ironia tan característica.

BRUCELLA MELITENSIS

A Luigi da Porto, que, durant les curtes pauses
de la batalla d’Agnadelo, el 1509, escrivia sonets

Astre apagat la més fulgent estrella,
torre enrunada la que fou més alta,
a la gentil marquesa de Morella
se li ha marcit la rosa de la galta.

Per causa de la llet d’alguna ovella
la galana marquesa està malalta.
El germen metzinós es diu Brucella;
les febres que pateix, febres de Malta.

Malaltia veient tan espantosa,
misses ordena el bisbe de Tortosa
i a Roma fa el marquès pelegrinatge.

Però som a l’any mil. Mai no sabràs
que la culpa no fou de Satanàs,
sinó d’un tendre i exquisit formatge.

El 1994, en un període àlgid de la seua producció, va tornar a sorprendre tothom amb la traducció de Tots els sonets de Shakespeare, una autèntica obra mestra que ha estat altament lloada, per la qual li van concedir el premi Serra d’or a la crítica de 1995. El poeta  Vergés admirava profundament Shakespeare, l’obra dramàtica del qual coneixia molt bé des de ben jove.  Va aconseguir fer una magnífica traducció que ens endinsa en una autèntica aventura poètica com és la lectura  dels 154 sonets, aquest cop en la llengua d’Ausiàs. Eliot, Ausiàs, Vallfogona, Shakespeare… quatre noms claus en l’obra vergesiana!

Agafarem com a referència el sonet 18, un dels més elegants de l’obra del Bard d’Strattford-upon-Avon, el qual ens situa davant d’un temps inclement que afecta la quotidianeïtat, tema que li encantava al poeta apotecari:

És que puc comparar-te a un jorn d’estiu
quan tu ets més adorable i més clement?
Brots tendres bat l’oratge intempestiu
i el bon temps s’interromp sobtadament.

Hi ha cops que un fulgor ardent el cel domina
i cops que l’or del cel a penes dura,
tota bellesa fatalment declina
per l’atzar o pel curs de la natura. 

Però jo veig perenne el teu estat,
i sense perdre un bri de gentilesa.
No et retindrà la Mort al seu costat

si un vers etern el teu encant palesa,
mentre l’ull miri i l’home no hagi mort,
viurà el meu vers i et donarà suport. 

L’original shakesperià:

Shall I compare thee to a summer’s day?
Thou art more lovely and more temperate.
Rough winds do make the darling buds of May
and summer’s lease hath all too short a date. 

Sometime too hot the eye of heaven shines, 
and often is his gold complexion dimmed,
and every fair from fair sometime declines,
by chance or nature’s changing course untrimmed.

But thy eternal summer shall not fadet,
nor lose possession of that fair thou ow’st,
nor shall death brag thou wander’st in his shade.

When in eternallines to time thou grow’st.,
Se long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.

Com a homenatge personal a la seua passió sonetista, i al seu treball en el foment del sonet i en l’adaptació dels sonets shakesperians al català, he gosat posar-me a traduir-ne alguns dels seus.

Art poètica

A R. M., que m’ha enviat un recull dels seus versos

Si quan escrius, amic, ets tan il·lús
que penses que la rima i la mesura
són el secret, infausta singladura
li espera al teu vaixell pel trobar clus.

El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus.

Ja sé que és més senzill donar un consell
que escriure versos bons. Perquè un paisatge,
malgrat els mals poetes, pot ser bell.

Però —nou Abraham— cal el coratge
de matar els propis fills amb un coltell.
Salvar, de mil imatges, una imatge.

Poetic Art

A R. M., who sent me a compilation of his verses

Dear friend, being a dreamer  when writing,
who believes rhyme and measure
are the secret, inglorious venture
to your ship for “closed form” is waiting.

Dark word and diffuse belief
will dig your burial certainly.
the true poet never writes literary.
Rhetoric, – dear friend -, is like relief.

I know it is easier to give advice
than write good verses, since scenery,
despite bad poets, may be nice.

New Abraham,  courage is highly necessary,
to kill your own children with a knife.
Saving, among a thousand ones, a photography.

(Trobar clus or closed form was a complex and obscure style of poetry used by troubadours for their more discerning audiences, and it was only truly appreciated by an elite few).

Vergés no va abandonar mai la seua afició sonetista, que el retornava als seus orígens lletrats i l’aprovava a la perfecció de l’estructura poètica, tal com ell acostumava a definir el sonet tant en converses privades com en entrevistes públiques.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!