Emigdi Subirats i Sebastià

Les rutes literàries serveixen, molt especialment, per a fer reviure els espais més personals o emblemàtics que han acompanyat la vida d’un autor determinat. A la vegada, és recomanable que esdevinguin plenament imperfectes/plusquamperfectes, si fem ús d’una expressió que va segellar el poeta Gerard Vergés. És a dir, que a partir del nom d’un personatge ens permetem enraonar sobre tot allò que ens vingui de gust, com una mena d’entramat cultural paral·lel als quefers de l’escriptor en qüestió.

Vora l’Ebre se’n poden gaudir d’unes quantes sobre autors com: Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó, Cristòfol Despuig, Gerard Vergés, Trinitari Fabregat; una altra de les quals està dedicada a la figura de Manuel Pérez Bonfill (Tortosa 1927-2018). La vaig idear personalment per tal que fos seguida per alumnat de batxillerat que cursen les assignatures de literatura catalana i castellana, ja que d’aquesta manera posava encara més de relleu la figura del nostre professor de sempre. Òbviament, també pot ser seguida per adults interessats en quefers literaris.

L’indret on s’endega és ben significatiu: la seu de la UNED al cèntric carrer de Cervantes de l’Eixample tortosí. El nom d’un dels genis de les lletres universals s’uneix a una seu universitària, amb la qual cosa es pretén enlairar els coneixements enciclopèdics que tenia el nostre literat amb la formació universitària. També ens trobem molt prop de la seua llar familiar fins al darrer moment, situada  al carrer de Ramon Berenguer IV,  al costat de la llibreria La 2 de Viladrich, un centre llibresc especialment transcendent per a la ciutat de Tortosa.

La primera aturada es realitza en un altre llogaret  literàriament sucós, el carrer d’Ernest Hemingway, al costat del popular Mini bar. El gran literat nord-americà, membre de la Lost Generation, va ser un aguerrit cronista de la Guerra Civil de 1936-1939, que va trepitjar les nostres terres com a reporter. Al carrer on es troba un dels principals refugis antiaeris de la ciutat se li va concedir el seu nom molt encertadament. Allí es poden consultar uns plafons informatius sobre els greus bombardeigs que va sofrir la ciutat, la més castigada durant el conflicte bèl·lic.  Manuel era un xiquet de la guerra, la seua relació amb l’esmentat premi Nobel  radica en el seu bon coneixement de la literatura nord-americana, que el va portar a escriure reiteradament sobre l’autor de Per què repiquen les campanes a la cultural revista GEMINIS (1952-1961). Tanmateix, vam decidir posar el nom de Hemingway, prosas de Manuel Pérez Bonfill al darrer recull de contes del professor, publicat a títol pòstum, que aplega obra narrativa en llengua castellana. Teníem el gust d’unir definitivament dos literats que reflexionaren profundament sobre la tragèdia col·lectiva que va suposar la guerra.

El refugi està just al darrera de l’antic cinema Fèmina, un dels locals més populars d’oci a la ciutat durant dècades. És llavors quan ens permetem fer un incís per remembrar la figura de Rafael J. Sàlvia (Tortosa 1915-Madrid 1976), que va ser director d’Ara (1935-1936), l’únic diari en català  que s’ha publicat a Tortosa. Bon poeta d’arrel joc-floralesca,  després de la desfeta republicana va marxar a Madrid on va desenvolupar una gran carrera com a cineasta amb obres tan populars com: Las chicas de la cruz roja o Manolo guardia urbano. Un dels seus guionistes era Josep Ferré Royo, conegut com a Pep Soquet, un dels històrics del teatre ampostí.  Ja tenim tot un seguit de temes lligats davant d’un públic interessat!

Anant baixant des del Coll de Sant Joan per fer cap al carrer de Mercaders. Al professor li encantava fer cinc cèntims sobre els noms dels carrerons del nucli antic: pescadors, gentilhomes, gentildones, etc., a partir dels quals podia permetre’s enraonar sobre diversos oficis desapareguts o la manera com es desenvolupaven. Justament allí es trobava l’antiga acadèmia de ball de la seua esposa, Anna Maria Bel. Les arts s’apleguen de nou i es lliguen com l’allioli!

A la plaça de l’Àngel ens aturem davant d’un dels edificis neuràlgics de la ciutat, l’antiga Fonda Siboni. Cap xiquet n’ha sentit parlar, la qual cosa causa certa tristesa. El professor solia recrear-se amb l’explicació d’històries humanes relacionades amb la fonda per excel·lència de Tortosa. Seguidament passem al  monumental carrer de la Rosa, on trobem el moment ideal per parlar de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014), dels apotecaris, de la rebotiga on es feien xerrades culturals i polítiques, per passar a contemplar el Palau Obiol i el Despuig. Ens posem de ple en el donzell renaixentista, i destaquem la seua obra com la més important en català del segle XVI. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa són una joia de les nostres lletres, a partir del gènere dialogat hem pogut fer diverses adaptacions que han fet reviure la bona lletra, el darrer cop en l’acte d’homenatge en el primer aniversari del traspàs del professor al juny de 2019. Destaquem el fet que s’hagi traduït finalment a l’anglès, ja que és un dels clàssics per excel·lència de les nostres lletres.

Passem per la catedral de Santa Maria, per fer cap a la plaça dels Dolors, des de fa uns anys un indret ideal per a la realització de concerts o recitacions poètiques. Ens trobem davant la biblioteca Marcel·lí Domingo, i molt prop del carrer on va veure la primera llum, el Censals Sacosta.  Ens encaminem al llarg del carrer Montcada, on estava l’antic col·legi de la Mercè i l’antic institut de Tortosa. El professor va usar sempre aquest nom per definir l’institut on va treballar durant 40 anys, perquè i mai va fer ús del polític franquista al qual li van donar el nom d’un centre escolar increïblement. A la plaça Gerard Vergés es pot posar el punt i final a una caminada literària, just davant de l’antiga portalada (sortosament conservada) de l’esmentat institut de Tortosa.

La ruta escrita continua envers l’escorxador, però. Allí parlaríem dels bellíssims edificis modernistes que es van construir arreu de les Terres de l’Ebre. Si Gaudí feia arquitectura sota el mecenatge burgès pel cap-i-casal, els seus deixebles (Cèsar Martinell, Pau Montbrió, Joan Abril Guanyavents) van construir magnífics edificis de treball: les belles catedrals del vi de la Terra Alta i el Priorat, el mercat de Tortosa i el propi escorxador municipal, on la mare de Manuel treballava com a trossejadora.  Ens dirigiríem al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, on de nou trobaríem el ressò universitari que desitgem per tal de recordar el mestre. Justament l’any del seu norantè aniversari les tres universitats amb seu a la ciutat l’homenatjaren amb un acte esplèndid.

Posaríem el punt i final a la ruta en un indret ideal, la torre del Cèlio, que representa les tres cultures/civilitzacions que han marcat la ciutat: la jueva, la musulmana i la cristiana. Allí ens permetríem recitar el poema Absència, d’Abú Bakr al Turtushí (Tortosa 1059 – Alexandria 1126), alhora recordaríem la figura de Menahem Ben Saruq (Tortosa 920 – Còrdoba 970),  l’autor del Mahbered, el primer diccionari en hebreu de termes bíblics. Els orígens de les lletres tortosines porta aquests dos noms com a veritable emblema, just és que esdevinguin el colofó d’una passejada lletrada.

La literatura no és avorrida ens repetia el mestre, és una fontana de coneixement. Sense pautes, a enraonar de lletra, i a aprendre!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!