91. En el cas de les Terres de l’Ebre, el victimisme no només no aporta res, sinó que alimenta les ments pocs brillants envers deduccions encara més esperpèntiques.
92. Som d’aquí baix, orgull de terra encesa i de parla rural. Som d’aquí baix, i no voldríem ser d’enlloc més. Som d’aquí baix i ens en sortirem, com sempre.
93. La literatura ebrenca alimenta la catalana, en forma part amb total anhel i fidelitat, i cal que sigui més ben valorada.
94. En molt pocs altres indrets dels Països Catalans, hi ha una fidelitat lingüística en l’àmbit literari com a les Terres de l’Ebre.
95. Alguns grans autors ebrencs voluntàriament s’han reclòs en un ambient comarcal i no els ha interessat expandir-se a altres territoris catalans.
96. La bellesa del Delta de l’Ebre s’ha conservat justament perquè no s’ha explotat turísticament. Així continuï!
97. Bona lletra ebrenca, bon conreu del català nostrat, bona pedrera per a la literatura catalana.
98. Mn. Manyà, Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Gerard Vergés haurien hagut de ser guardonats amb el premi d’honor de les lletres catalanes.
99. El nostre marc cultural i lingüístic referencial sobrepassa fronteres autonòmiques regionals. La literatura ebrenca és ilercavona de fet, inclou Matarranya-Ebre-Maestrat.
100. No estic gens d’acord en l’ús escrit del català que fan alguns autors i mitjans de les Terres de l’Ebre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!