Les nostres estrofes petrarquesques (36)

foto de Emigdi Subirats.

Temps de cultura i notable saviesa,
ta bella veu reviu la poesia;
literatura, quina immensa riquesa!
s’escampa arreu d’un poble amb energia.

El vers d’altura, la lletra ben encesa,
tothora ens treu la més trista apatia;
terra madura, labora amb gran fermesa,
la gent es creu que podrà fer llur via.

Com Consellera, la nostra preferida,
ets de primera, dona ben eixerida,
ton ideal ens sembrà sa llavor.

Ben riallera, saps gaudir de la vida,
ets encisera, pots fer sentir ta crida:
un fet cabdal, tenir ben alt l’honor!

foto de Emigdi Subirats.

Un proletari, cantant d’arrel obrera,
en temps passat es va fer respectar,
sent solidari amb causes de solera,
fou admirat per ser home esquerrà.

Com defensor de la gent que labora,
himnes va fer que tothom entonà,
fou la llavor que esdevingué sonora,
quan ens digué que havíem de lluitar.

Va i ara ens diu que som classe burgesa,
cofoi somriu mentre hi ha gent presa,
com tot botxí se sap rentar les mans.

No veu motiu per nostra rebel·lia,
ben vomitiu, sembla la fiscalia,
diu tot roí: som rics els catalans!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *