151. Pocs modos: adjectiu no normatiu que s’usa per definir una persona mancada de finor en el tracte; algú grosser, que demostra tindre molt mala educació. Se’n fa un ús semblant a aquests: – “Guaita la pocs modos, et xafa i no et diu res, la bèstia”, “té uns pocs modos, lo sinvergüensa”, “lo que ha de fer és aprendre de modos, que no n’hi han ensenyat gens”. Faria una llista amb molts i moltes pocs modos, per a la de Xerès ens hauríem d’inventar una paraula nova: gens modos!
152. Astuviar: paraula no normativa que ha esdevingut com a deformació d’estalviar. S’usa en maneres molt diverses: “m’hai astuviat una faenada”, “m’astuvio quatre rals”, “m’has astudiat d’haver-li de dir”, “astuvia’t la vergonya de dir-li”. A vegades és sinònim de “no cal”: “t’astuvies encendre l’estufa”, “voldria astuviar-me un viatge”.
153. Maltrabaja: paraula agafada del castellà que fa referència a un gandul/dropo, una persona que s’inventa qualsevol excusa per escaquejar-se, o per directament no anar a la feina i agafar-se tot tipus de baixa. També se’n diu d’aquells que escalfen cadira al bar dia sí dia també. Quan pronuncio aquesta paraula em ve al cap alguns regidors de la veïna ciutat de Tortosa ara amb poder!
154. Passar la plàtera: se’n diu de passar el cistellet per recollir els diners durant l’eucaristia. També es pot utilitzar com a diminutiu, platereta. Hi ha sempre algun fidel que s’encarrega de passar-la en el moment adequat.
155. Agarrat; adjectiu usat per descriure una persona garrepa, un rata que no gasta un ral mai. També, avar, avariciós, mesquí, escanyapobres, i els castellanismes “tacanyo” o “de la verge del puny”.
156. Escarxofada: ús col·loquial per expressar que algú s’ha posat ben ample al seient, d’una manera un xic estrambòtica i amb total comoditat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!