Les meues estrofes petrarquesques (35)

foto de Emigdi Subirats.

Eres rebel, exemple de gran dona,
– de ficció tot un món ens creares -,
fou ton anhel: fer-nos novel·la bona,
amb passió a gust ens delectares.

Enmig del cel ara seu ta persona,
et somriem i ens mires molt joiosa.
ets nostre estel, sortit de Barcelona,
et llegirem i ens oiràs orgullosa.

Com narradora d’arrel tan catalana,
bona escriptora d’estirp ben alcoiana,
regust a mel per una gran cultura.

Emprenedora de gran capacitat;
digna senyora de catalanitat,
dolç caramel de la literatura.

La imagen puede contener: texto

Fou ton talent amb esperit d’artista,
– fam d’aventura, creuares l’oceà –
i dolçament com a expert paisatgista,
pinzell d’altura, la terra t’inspirà.

Sempre en ment l’estil ben colorista,
fou ta pintura l’art del bell retratar,
ben lentament amb to impressionista,
bellesa pura la retina captà.

Fou el color el teu anhel central;
i ton motor, calcar del natural,
en bella nit ens calma l’estelada.

Ton gran amor, un sentiment cabdal,
i eixa finor, retrat de manual;
és nostre crit: fores pintor d’alçada!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *