El romà Ròmul,
del silenci dels astres,
Mozart escolta.
El meu paisatge,
amb tarongers i riu
la terra roja.
Les oliveres,
amb mostra en primavera,
són molt esveltes.
La mar blava,
allò que més m’estimo,
adoro l’aigua.
La lenta pluja,
dolça per a l’ovella,
per mi ta vida.
El color negre,
ulls com obscures roses,
jardins amb ombra.
L’onada antiga,
el mestral desvetllava,
amors en crida.
Ferits silencis,
argila trossejada,
foresta bella.
La flor ferida,
boscos de verdor pura,
bellesa intensa.
Amb bonics versos,
lentament et besava,
els dolços llavis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!