Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

9 de desembre de 2019
0 comentaris

100 haikus a Gerard Vergés (6)

Era al Juràssic,
cargol que es petrifica,
fòssil pren vida.

Fa molts de segles,
la ciència el data,
en era antiga.

El puny iguala,
ningú no determina,
quin sexe tenia!

Hermafrodita,
la conífera habitava,
la vall humida.

Amb la falguera,
en boscúries denses,
arbres trepava.

Vora la mar,
de càlida aigua blava,
allí surava.

L’ingent gelada,
grans mogudes de lava,
ell suportava.

Uns forts diluvis
i ferms corrents marins,
i els aeròlits.

Ens quedà indemne,
els enèrgics tornados,
no el destruïren.

Amb rostre d’àngel,
son fill amb anys molt joves,
l’esberlà a trossos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!