Emigdi Subirats i Sebastià

Els teus ulls negres,
llur gran amor desprenen,
als espills nostres.

La suau brisa,
del cel queia ben tendra,
al bosc de cendra.

Les margarides,
eixes flors tan amoroses,
i diminutes.

Els llargs silencis,
sols en un món tan nostre,
tot per nosaltres!

Les remembrances,
passen els jorns i els mesos,
d’amors perennes.

L’ànima dolça,
tot esdevé recança,
que mel evoca.

Música bella,
dolçor que ara jo sento,
en recordança.

Quina dolcesa!
la soledat s’impregna,
mon món en calma!

L’amor que regna,
eixos instants de joia,
el cos tremola.