100 Haikus a Gerard Vergés (2)

Resultado de imagen de gerard vergés"

HAIKUS A VERGÉS (2)

Cristall que es trenca,
la memòria és fràgil,
ens desconsola.

Anguniosa,
em desvetllo per esma,
ple de recança.

Res no contemplo,
car a l’espil mon rostre,
estrany el sento.

Tot ple de boira,
recerco la pregunta,
de vida eterna.

Ulls de la mare,
un color que em retrata,
son amor tendre.

Aquella noia,
d’amable i noble estima,
no sé d’on era.

Fa mil i un dia,
l’oreneta revolava
al roig capvespre.

Aquella escola,
la noia de la trena,
amb ulls de pluja.

Nostra conversa,
amics de la creixença,
nit ben desperta.

Eixa besada,
la memòria humana,
ara l’he entesa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *