Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La remor d’aigua
dolços secrets remembra
de la noiesa.
Verdor immensa,
l’ibi llueix bellesa,
com volva blanca.
El flamenc rosa,
Íntim record de noia
l’amor desvetlla.
Coll-verds a l’aire,
la tenca per la bassa,
plana deltaica.
Romà Virgili,
que ufana és la nostra horta
en la florida.
El vol de garsa,
molt d’ample cel ocupa,
D’aquí s’allunya.
Un llegendari
llagut de la ribera,
porta vi i ordi.
Cançons marines,
pel riu avall difonen,
llur belles rimes.
Temps de crepuscle,
d’un llarg i etern silenci,
d’aigua amorosa.
El sol s’imposa,
El roig en plena serra,
Remor ben dolça.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!