Emigdi Subirats i Sebastià

103, Gonia: paraula no acadèmica molt usada vora l’Ebre final que implica significats diversos. Primerament fa referència a la pressa: porto gonia o no et cal portar gonia. Seguidament també es refereix a angoixa, com el castellà angunia. Em causa gonia tot això!

104. Espenta (o el verb espentejar): és un substantiu i verb dialectal, que fa referència a donar una empenta. Té significats diversos, pot significar donar un pas endavant o empènyer algú. Té un ús molt habitual entre la població. Tindre espenta també vol dir tindre iniciativa.

105. A la xirinxina: expressió molt popular usada per fer referència al fet que estàs seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. S’usa quan estàs jugant com si l’altra persona t’estigui transportant. En altres indrets del domini lingüístic se n’hi diu “a collibè”.

106. Garrons. Paraula amb significats molts diversos, alhora que amb ús ben determinat. Primerament, fa referència a una persona bruta; és a dir, ets una Maria garrons vol dir que tens un aspecte deteriorat i no gaire net, també implica els homes. D’altra banda, els garrons són els talons igualment en expressions com: sembla que em vas xafant els garrons. Finalment, el garró és també l’ós del pernil, quan ja no queda gairebé pernil per tallar només queda el garró.

107. Enllestir. Descriu l’acció de fer les feines de la casa a fons. Se solia fer en dissabte, dia de neteja general i habitual. El verb té altres usos més normalitzats com el d’acabar una feina, deixar llesta i ben arreglada.

108. Aponentat: paraula no normativa altament usada vora l’Ebre. Fa referència a una persona que se sent malalta o no es troba bé. Joan està aponentat equival a estar dolent, en condició física dolenta. També pot referència a un cotxe aponentat, és a dir que no funciona bé. En canvi, en alguerès vol dir que mira cap a ponent, que s’emmiralla en Catalunya “la terra de ponent”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!