Les meues estrofes petrarquesques (31)

foto de Emigdi Subirats.

Trini Forés, tingui plaent camí,
que sigui lleu sa darrera volada;
per sempre més la remembrem aquí,
el nostre adéu: la més gran abraçada.

Ara i després, que sigui molt feliç;
segur que veu la clara llum buscada;
l’ànim encès, cap to serà gens gris,
sa noble veu dirà que fou estimada.

Dona valenta que nostre cor prengué,
tothom lamenta el vol que ahir emprengué;
adéu-siau, que escali bé l’alçada.

Fou rapitenca, de vila marinera,
terra sorrenca, nostra bella encisera;
descansi en pau, velleta tan nostrada!

foto de Emigdi Subirats.

És rapitenca, d’estirp ben marinera,
dona de vers, aguerrida poeta,
la mar blavenca “mos” esdevé encisera,
son univers, la lletra ben dolceta.

La poesia, com a espill de sa vida,
Gerard Vergés, un cantor de primera,
son dia a dia, persona d’embranzida,
en Carner és veu eterna i sincera.

El vers ens dóna nostra gran energia,
per tot ressona, ens impregna alegria,
tota una veu que esclata ben joiosa.

Quan fem camí, al so d’un bell poema,
un rodolí, un benaurat emblema.
se sent arreu sa música amorosa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *