Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Senzillament, un notable alguerès,
un homenot de sa gran Catalunya,
en tot moment tenia el cor encès,
creia en tot, el mar doncs no ens allunya.
Veterinari, amant de la lectura,
gran defensor del parlar català,
son fet diari: obrer de la cultura,
i son honor: ser un bon ciutadà.
Molt parlador, tostemps ple d’alegria,
tot un senyor, d’amistat ens omplia;
adéu-siau, ens queda mal al cor.
Bon tarannà, sa personalitat,
com català volia llibertat,
descansa en pau, rep tot el nostre amor.
A Antonio Sotgiu Canelles
Eixe era el mur que separava gent,
metralleta en mà, sempre ben agafada,
tot era molt dur pel poble resistent,
tot acabà en una brillant jornada.
Adéu-siau, la vergonya més gran,
al continent de governs moderats;
volem la pau, la guerra és aberrant,
en moviment derrrotem els estats.
Assassinats, per saltar veloçment,
o mutilats, per fer l’anhel present,
els comunistes, contra la llibertat.
Alliberats, barrera enderrocada
ja desarmats, policia blocada
com els feixistes, havien governat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!