Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
VINT HAIKUS A L’OLIVERA
La rica mostra:
li dóna a l’olivera
sa gran bellesa.
També es diu mesa:
un bon fruit que ella engendra
amb fortalesa.
La primavera:
eixa pluja tan fina
que l’arbre engresca.
L’aigua s’amera:
la terra s’assaona
i el fruit bressola.
La rama verda:
fa la llarga mesada
que l’esperona.
Renaix a l’alba,
el sol bé l’alimenta,
li dona sava.
Vora la soca:
el pollís tant rosega
i massa menja.
Quan l’home esnova:
atura la creixença
de rama borda
L’arbre guaita:
com l’aigua s’acarona
baix de la terra.
Al molí porta:
la promesa collita,
de goig rebossa.
Terra pagesa:
una fèrtil creixença
dona riquesa.
La barrancada:
arrenca dura rama
d’una estropada.
A cop d’aixada,
ell cava bé la soca
I l’allibera.
El pagès canta:
la bella matinada
a tots desperta.
Eixa pagesa:
dona que mai descansa,
la feina intensa.
Cau molt la fulla:
el repilo ens ataca,
ell ensofata.
Amb molta força:
el nostre camp avança,
i el fruit enllaça.
Eixa solsida:
marge de forta pedra,
l’aiguat altera.
Eixa paraula:
la vida bé batega
i ens embriaga.
Allà s’embarca:
viatge de natura
que el món abraça.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!