Paraules ebrenques (13)

foto de Emigdi Subirats.

73. “De matí manyana”: expressió ben popular vora l’Ebre, que esdevé la repetició d’un mateix concepte en dos llengües diferents. Fa referència al període de “ben de matí, ben d’hora”, equivalent a l’anglès “early morning”. Curiosament, i de manera paral·lela, també s’usa l’expressió amb un barbarisme “fer la manyana”, que és anar el bar a fer el cafè, el sigaló (“carakillo”) i la copa de conyac.

Resultado de imagen de voilà

74. Guaita: expressió altament usada al Delta de l’Ebre, que equival a altres com “Mite’l” (mira-te’l), tot i que pot tindre moltes altres interpretacions. A voltes agafa el significat de Vés en compte, o fins i tot “No diguis això, espera’t”. De fet, li trobaríem moltes altres equivalències.

foto de Emigdi Subirats.

75.Cosí prim/cosina prima: fa referència al cosí/cosina segon/a, al fill o a la filla d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare. Una expressió altament usada arreu de les nostres comarques. Etimològicament prové del llatí consobrinus primus, ‘cosí primer’. Per proximitat lingüística sembla que unisque dos paraules de dos llengües diferents però amb el mateix significat.

foto de Emigdi Subirats.

76. Cascàries: paraula molt usada arreu de la Ilercavònia, que és una creació popular del dialecte tortosí i no apareix als diccionaris generals de la llengua catalana. En canvi, la podem trobar al diccionari Alcover Moll i a l’etimològic de Joan Coromines. És semblant al cascarrulles del mallorquí. Fa referència a la brutícia corporal, a la part del cos que no ha estat netejada. Rascant surt una brutícia a base de tires. S’usa molt respecte als xiquets quan no s’han dutxat, han suat i tenen la pell bruta.

foto de Emigdi Subirats.

77. Arrova: antiga unitat de massa usada molt especialment al món agricola. Equival a la quarta part del quintà, el que suposa unes 25 lliures o 11’5 quilos. S’usava molt en el conreu de l’oliva, ja que es referia a una arrova d’olives o posar l’arrova dintre d’un sac.

78. Perol. és un recipient preferentment metàl·lic, més menut que una caldera, que té dos anses i s’utilitzava per escalfar el menjar. És un dels més antics utensilis de cuina. Una mena de pot gran on s’escalfava la llet de cabra o es feia arròs bollit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *