Municipi 948 (1)

 

foto de Emigdi Subirats.

1: una població menuda pot lluir orgullosament construccions peculiars i emblemàtiques. L’arquitectura rural de pedra en sec és l’espill d’anys de tenacitat laboral i creativa. A la imatge, el popular “povet”, fent ús de la pronunciació local. De fet, és un aljub situat dintre d’un marge amb una mena de sifó (construcció hidràulica rudimentària en aquest cas) al costat que servia per extreure l’aigua. Indret emblemàtic en el qual se solia aplegar la població local en diades festives populars com el dijous jarder o el dilluns de pasqua. En una passejada al seu redós et trobes altres importants elements del patrimoni arquitectònic rural o llocs naturals d’interès. Un emblema nostrat a embellir i reivindicar!

foto de Emigdi Subirats.

2: Els històrics fets del 6 d’octubre de 1934 van tindre una forta incidència popular a Campredó, així com dramàtiques repercussions posteriors. El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat. Tot va començar el dia quatre, quan el govern espanyol presidit per Alejandro Lerroux va incloure en el seu govern membres ultradretansde la CEDA (Central Española de Derechas Autónomas). A Catalunya, el dia cinc, l’Aliança Obrera convocà una vaga general que comptà amb el suport del mateix govern de la Generalitat. Segons la premsa tortosina del moment l’aturada dels comerços a la ciutat fou gairebé absoluta.
La fallida d’aquesta revolta a nivell nacional poques hores després, va provocar uns fatídics episodis on va regnar tant la repressió física dels participants, la suspensió del Consistori, com els desnonaments al camp, que empitjorà greument les condicions de vida de la majoria dels camperols.
El llibre “El sis d’octubre a les comarques”, del periodista Santiago Campos i Terres (també empresonat), mostra una foto del grup de campredonencs (quatre en total) empresonats al vaixell al “Manuel Arnús” a Tarragona. El coneixement d’aquestes presons flotants veritablement atemoriren el conjunt de la població. Aquests fets han estat novel.lats, en el relat “Vent de Dalt”, de l’escriptor baixempordanès amb arrels campredonenques, Xavier Guillamón (el iaio i l’oncle del qual varen sofrir la repressió en pròpia carn), el qual ens narra una història interessantíssima de tres joves campredonencs que es van veure implicats en aquests fets.
En un altre anàlisi molt ben elaborat, “Tortosa 1936-39”, Xavier Pujadas, fa cinc cèntims dels moviments revolucionaris ocorreguts al nostre poble, arran de la proclamació de l’Estat Català: A les sis de la tarda del divendres un grup de 200 ciutadans es presentaren a l’estació del ferrocarril on arribava el tren mixt. el tren fou deturat i es paralitzaren totes les tanques de l’estació durant 15 minuts. Una part del tram de via entre Tortosa i Vinarós fou aixecada impedint el pas del ferrocarril, tot i que no es registraren incidents greus ni enfrontaments armats. La detenció del tren es féu a Campredó per un piquet comandat per Josep Marqués Codorniu que acomplia ordres del comitè revolucionari tortosí, Marqués fou empresonat al Manuel Arnús, conjuntament amb els seus companys Joan Martínez, Manuel Sanahuja i Pere Sanahuja.

foto de Emigdi Subirats.

3:  Joaquim Roca va ser un campredonenc compromès amb els ideals obrers i republicans des de molt jove. Va haver d’emprendre el camí del dur exili al gener de 1938 en el marc de la gran exiliada que va veure creuar el Coll d’Ares. Va estar internat al camp de concentració d’Argelers, a la Catalunya del nord, abans d’allistar-se a la companyia de treballadors estrangers de l’exèrcit francès. Va ser detingut per la Gestapo que el va depoetar al camp de la mort de Mauthausen-Gusen, prop del poble de Sankt Valentin a Àustria. Un cop alliberat el camp al maig de 1945, es va retrobar amb altres campredonencs exiliats (Francesc Sebastià i Pere Sanahuja) i can fer casa a la població de Soissy-sur-école a la regió de París. Quan Franco va obrir la frobtera el 1955, va poderctrepitjar Campredó de nou. Com hi havia feina als camps de remolatxa i de patata als latifundis de Soissy, va emportar-s’hi molts temporers locals, arribant a crear una mena de colònia campredonenca a la població. Persona culta, amb bons coneixements històrics, feia valer la seua intel.lectualitat un cop va retornar a Catalunya per establir-s’hi definitivament als anys 1970. El seu nom honora un carrer del poble on habita la seua família; a la vegada, el seu nom representa tots els exiliats i totes les exiliades que varen sofrir la llopada feixista i nazi. Un campredonenc que ens representa a tots, com a símbol de lluitador per les llibertars col.lectives i contra el totalitarisme.

foto de Emigdi Subirats.

 4 : la bassa Venècia és un espai natural estratègicament situat, al bell mig del camí que porta des de la partida del Rodeo a la del pouet (pronunciat povet localment), en la qual es troben els elements de pedra en sec més importants de Campredó. Actualment es troba malauradament molt deteriorat. En canvi, en altres temps solia romandre plena d’aigua durant molts períodes de l’any, a la vegada que destacava per la importància de la fauna i la flora circumdant. Hi havia molts insectes i amfibis en el seu interior, mentre que hi creixien nombroses plantes aquàtiques que tenien un notable interès biològic.
No disposa de grans dimensions, amb la qual cosa es podria desenvoluar un projecte envers la seua recuperació.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *