Paraules ebrenques (9)

foto de Emigdi Subirats.

49. Sansa: és la pasta de pinyols d’oliva que queda després d’haver sigut premsada. L’oli verge prové d’aquest procés mecànic. En assecar-se, la sansa escampa una olor inconfundible, així com s’usava com a combustible per a escalfar. Molt important és l’oli de pinyolada d’oliva o oli de sansa que s’extreu de la pinyolada de les olives després de la primera premsada. Un cop s’ha completat l’extracció de l’oli d’oliva roman, aproximadament, un 5-8% de l’oli en la pinyolada dins les llavors que cal extreure amb l’ajuda de solvents químics. Aquest oli extret amb solvents ja no es pot anomenar legalment “oli d’oliva”, perquè el Consell Oleícola Internacional defineix l’oli d’oliva com “l’oli obtingut únicament del fruit de l’olivera, excloent-ne els olis obtinguts amb solvents o altres processos.

Resultado de imagen de oliasses

50. Oliasses: és l’aigua de vegetació continguda en l’oliva. Quan s’apilen les olives, abans de moldre-les, més de 24h, van perdent aquesta aigua en forma de líquid fosc.
També rep el nom d’oliasses, l’aigua de vegetació que el decanter separa de l’oli d’oliva, al final del procés d’extracció.
És una mena de subproducte contaminant de l’extracció de l’oli d’oliva i per això s’emmagatzema en grans basses per a l’evaporació de l’aigua. De fet, també s’anomena oliasses a un gust característic adquirit per l’oli a causa d’una mala decantació o perllongant el contacte amb aigües de vegetació.
foto de Emigdi Subirats.
51. Olivera borda: és l’arbre en estat silvestre. També se l’anomena oliveró o olivó al País Valencià), o reboll o roboll en altres indrets com al Penedès. Té la rama molt atapeïda i les fulles petites, dures i aspres. Floreix al final de la primavera o principi de l’estiu. Té la fusta molt dura i s’ha emprat per fer barreres, portes, arades, mànecs d’eines o garrots,
Imagen relacionada
52. Oli d’oliva verge i verge extra: El primer, és l’oli d’oliva obtingut directament de les olives i només per procediments mecànics, principalment la premsa. Això vol dir que qualsevol envàs que sigui etiquetat com a oli d’oliva verge no pot contenir cap tipus d’oli refinat (és a dir, obtingut per procediments químics). Quant a l’oli d’oliva verge extra: És l’oli de més qualitat. A més a més de ser obtingut per procediments exclusivament mecànics i garanteix que les olives emprades són les de més qualitat i amb una acidesa per sota dels 0,4º, tot i que sovint no arriba als 0,2º. Són els olis ideals pel consum humà i els que contenen les qualitats gastronòmiques i saludables més notables.
Resultado de imagen de tristeza del cítrico
53. La tristesa: (VTC) és una malaltia viral que es difon en camp d’arbres malalts a sans per mitjà de pugons. La historiografia ens la situa com a originària de l’Àsia, on es va manifestar en la segona meitat del segle XIX en introduir el taronger agre (Citrus aurantium) després d’una forta epidèmia de la putrefacció del peu de l’arrel causada per Phytophthora citrophthora i es va estendre a totes les zones citrícoles del món ocasionant la mort de més de 116 milions d’arbres (més de 40 milions només al País Valencià). Des de la seua aparició s’han realitzat nombroses proves amb taronger amarg en diversos països. L’afectació en els arbres del cítric (inclosa la llimera) arreu de les Terres de l’Ebre i del Maestrat  també ha estat molt gran.
Resultado de imagen de burro en sàrria
54. Sàrria: Útil d’espart per posar damunt del bast, per transportar eines. És  un recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt d’un animal (normalment un mul, un matxo o un ase), per a transportar coses. S’usava molt per a les feines agrícoles com a complement del carro. 
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *