El meu Curt Wittlin (5)

Resultat d'imatges de curt wittlin

Era sabedor del delicat estat de salut en què es trobava Curt durant els darrers mesos, ja que tenia contacte directe amb la seua esposa, la Maria Lluïsa. Tanmateix, el seu traspàs em va causar veritable commoció, al mateix nivell que quan ens van deixar alguns admirats escriptors ebrencs, i bons amics, com els mítics Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, o l’artista ampostí Emili Bonet. De fet, puc presumir a boca plena del fet que durant els darrers anys m’ha unit una estreta relació d’amistat amb aquestes quatre grans figures de la nostra cultura i de les nostres lletres, un fet sentimental molt gran que no oblidaré mai. A tots ells els he dedicat un seguit d’apunts en remembrança, i com a mostra d’alta estima i admiració.

La Maria Lluïsa em va comunicar la trista notícia cap a les 2 de la tarda. Em trobava en un moment atrafegat per motius familiars, però de seguida vaig poder parlar amb el Dr. August Bover, així com vaig comunicar-ho a diversos activistes culturals ebrencs i als membres d’Òmnium cultural. A la tarda vaig visitar-la per tal d’anar pensant en l’organització d’un adequat comiat. Em tocaria de nou ser el director d’orquestra, com ja ho vaig ser anteriorment amb el de l’esmentat escriptor Manuel Pérez Bonfill, el nostre professor de sempre, i amb el meu oncle Joaquim Prades. Curt no era religiós, malgrat haver estat batejat com a catòlic, i preferia tenir un comiat laic.

Durant tota la tarda del dilluns i tot el dimarts vaig estar organitzant aquest acte de comiat que volia que fos remembrat com d’alt nivell sentimental i literari. Vaig anar contactant amb totes les autoritats municipals i els responsables de cultura de la Generalitat. Tothom qui li vaig demanar de participar-hi, va accedir de bon gust. Llavors em calia un guió adequat per tal d’anar sincronitzant les diverses activitats a fer.

Ell havia estat un home de biblioteca i d’arxiu, ja des de molt jovenet. Sempre havia viscut envoltat de documents de tota mena i llibres de temàtiques diferents. Aquest contingut lletrat havia de ser omnipresent en el seu comiat. I les persones, les amistats, malauradament no el podien acompanyar els familiars residents a Suïssa ni els enyorats amics del Canadà. Hi serien presents però estudiosos d’arreu de la nació catalana com: el valencià Lluís Brines i el sitgetà August Bover, tots dos deixebles seus. A la vegada, com a fet ben simptomàtic i especial, ens acompanyà Peter Burgess, un professor canadenc que va aprendre català de la mà de Curt, i que actualment treballa com a professor d’anglès a un institut francès després d’haver passat per la universitat de Nantes.

Quant a les personalitats ebrenques, vam comptar amb una gran representació: el ceramista Joan Panisello, l’escriptor Vicent Pellicer,; les poetes Sílvia Panisello i Montse Pallarès; la violoncel·lista Sinta Salvadó,  el director del consorci de normalització lingüística Jordi Duran; la lingüista i directora dels Serveis territorials de justícia de la Generalitat Montserrat Ingla; les bibliotecàries Irene Prades, Isabel Marugat i Begonya Ferré i Xell Aixarch; l’activista cultural Ricardo Gascon. En l’àmbit polític ens acompanyaven al màxim nivell: l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé, el regidor de cultura Ximo Martorell, i el director dels Serveis Territorials de Cultura Ferran Bladé. Tot preparat per a l’emotiu comiat que li donàvem el món de les lletres, unes lletres que ell tant havia estimat i promogut.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *