Les meues estrofes petrarquesques (23)

Un vividor que mai ha treballat,
Amb gran salari per trair el país,
Tot un bufó que res no ha aportat,
Tot un desvari d’un polític ben gris.

I fa el ridícul un seguit de vegades,
Sembla molt curt però és molt perillós,
Un llepa cul allà en altres contrades,
Juga ben brut amb estil fastigós.

Aquest gandul “ni tacos d’escopeta”,
Cara de mul l’idiota d’Hisseta,
Val menys encara que la merda canina.

Diu que és d’esquerra el dropo socialista,
I fa sa guerra amb un bàndol molt feixista.
Adés i ara té llengua viperina.

foto de Emigdi Subirats.

Veiem un mar de belles oliveres,
que amb tants d’afanys s’han anat conreant,
no és cap atzar, les feines són severes,
són milers d’anys tirant-les endavant.
Quina bellesa gaudeix nostra retina!
la vella farga, imatge colossal!
car sa enteresa la fa la gran regina,
sequera amarga que a voltes li fa mal.
És la morruda la que és més productiva,
la benvolguda varietat nativa,
al vell molí l’oli és de qualitat.
Massa menuda, la nostra sevillenca,
l’aigua caiguda en nostra terra ebrenca,
molt fa patir la dura sequedat.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *