Emigdi Subirats i Sebastià

Una altra de les passions que vàrem compartir amb l’amic Curt Wittlin va ser l’independentisme. Creia fermament en el futur d’aquest país. A partir de les seues coneixences als anys 1960, durant la seua primera estada a Barcelona, es va endinsar en el món de la catalanitat. Amb el  pas dels anys es va relacionar amb intel·lectuals provinents del País Valèncià i de l’Alguer, així com amb molts del Principat vinculats a les grans institucions catalanes com l’Institut d’Estudis Catalans o associacions tan emblemàtiques com Òmnium Cultural.

Curt i la seua esposa Maria Lluïsa ens varen acompanyar a la Via catalana de 2014, durant la qual ens vàrem desplaçar a la població de Camarles. La Maria Lluïsa va fer tot un àlbum de fotos d’una tarda inoblidable en què novament el poble vàrem donar una lliçó de revolta democràtica. A la vegada, Curt va llegir el manifest de la Marxa de torxes que organitza el Col·lectiu 11 de setembre a Tortosa. Tenia una militància activa, aixecava el braç enfadat quan pensava en les malifetes dels polítics espanyolistes.

Vaig anar aprofundint la meua coneixença d’un intel·lectual que se’m presentava com tot un savi enciclopedic. Quedava molt sovint amb ell a la biblioteca Marcel·lí Domingo, als butacons de la qual em va fer cinc cèntims de tota la seua trajectòria vital. He pogut enllestir la seua biografia, a partir de les seues pròpies narracions. He de dir que ja es trobava en un moment en què la demència l’assetjava i no recordava algunes coses que m’haurien estat de gran utilitat. Tanmateix, puc parlar d’un home amb grans vivències excursionistes i amb uns coneixements enciclopèdics. En el meu recull biogràfic he volgut retratar la seua faceta de políglota, de gran coneixedor de llengües i d’estructures lingüístiques.

Durant uns anys va rebre tot un seguit d’homenatges a Tortosa. Va participar activament en els actes anteriors a la nit de Santa Llúcia de 2015, la qual va ser celebrada  a Tortosa. Va impartir una conferència al campus Terres de l’Ebre de la URV a l’alumnat de literatura dels instituts de Tortosa. A la biblioteca Marcel·lí Domingo li dedicaren el dia de les llengües maternes, així com el nomenaren el millor usuari de l’any. Finalment, l’Ajuntament de Tortosa li va demanar d’impartir la conferència institucional de l’11 de setembre.

En companyia del Dr. Artur Quintana (tota una eminència de les lletres catalanes de la Franja de ponent) i la seua esposa (de parla alemanya, bons amics de la família, varen prendre part en trobades literàries ebrenques en dates assenyalades del calendari. Sempre es mostrava disposat a participar en actes de difusió de la catalanitat. Quan li varen lliurar el premi Lo Grifonet al propi Quintana, resident a la Codonyera Curt s’encarregà de fer-ne la glosa.

A Curt li vaig dedicar un programa de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes. També el vaig acompanyar en diverses entrevistes als canals televisius locals, així com vaig redactar alguns articles de lloança de la seua personalitat a la premsa comarcal. Gran entre els grans de les nostres lletres, fa ben certa la frase: que català no s’hi neix sinó que se n’exerceix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!