Paraules ebrenques (8)

 

foto de Emigdi Subirats.

43. Herba d’olives. En altres llocs dels Països catalans s’anomena sajolida o satureja. És un gènere de plantes amb flor, nativa de regions de clima temperat càlid. Poden ser o bé plantes anuals o bé plantes perennes, herbàcies o arbustives que arriben a fer 50 cm d’alt. Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. S’usa principalment per adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l’aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i l’herba d’olives.

foto de Emigdi Subirats.

44-  Posar olives trencades: És una pràctica molt habitual en l’àmbit rural. Necessitem olives verdes, una mica de farigola o herba d’olives, aigua i sal. Es trenquen les olives xafant-les amb un cop (o amb ús d’una pedra contundent) i posant-les en aigua de 5 a 8 dies seguits, canviant l’aigua cada dia. El tercer dia s’escorren i les posem en un pot de vidre. A part, en un altre recipient s’hi ha de posar un grapat de sal i aigua (9 o 10 gr. de sal per 1 litre d’aigua). Quan estigui amb la quantitat de sal adequada, es tira a les olives trencades fins cobrir-les i amb el pot ben tancat ja estaran llestes per ser menjades.

foto de Emigdi Subirats.

45. Olives mortes: es deixa l’aigua al foc fins que arranque el bull. Es col·loca sal i tirem les olives durant 5 minuts, després les escorrem bé i quan estan eixutes tirem el suc d’una llima pel damunt i en tallem una altra i la tirem pel damunt. Les remenem bé i es guarden a la nevera durant uns dies.

foto de Emigdi Subirats.

46. Garrofí: és la llavor del garrofer, de la qual s’obtenen substàncies que faciliten la gelatinització, així com gomes i additius per a la indústria alimentària i farmacèutica. També és usat per a l’elaboració de xocolata. En canvi es diu garrofina a la garrofa quan tot just neix de la flor a la tardor.

foto de Emigdi Subirats.

47. Birbar: és la tasca d’arrencar les herbes dels sembrats, els horts, molt especialment de l’arròs tot i que també es birben les baixoqueres. S’eliminen les males herbes nascudes entre plantes conreades, sigui en camps, vinyes, planters, jardins, hortes, i arrossars, alhora que hom remou el terreny tot esterrossant-lo, feina molt important per a un bon conreu. Durant molts anys els birbadors i les birbadores eren molt necessaris, per la qual cosa podem sentir moltes històries dels iaios de quan n’eren.

Resultado de imagen de anar a prendre mandarines

48. Córrer la mandarina: és l’acció d’anar a prendre mandarines (o altres fruits) sense el permís del propietari. Ha estat una activitat habitual entre els menuts i els adolescents durant moltes dècades. Se solia córrer principalment la mandarina, la maduixa, la cirera o la taronja. Més que satisfer l’estómac, l’acció donava el plaer de fer una cosa prohibida, per la qual rebries una bona reprimenda dels pares si t’enxampaven. Se solia fer amb colla d’amics, una mena de distracció que no implicava una malifeta greu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *