Emigdi Subirats i Sebastià

Dissabte 14 de setembre es van endegar els actes d’homenatge a la figura de Trinitari Fabregat Chimeno, en un sopar celebrat a la planta baixa de la biblioteca d’Alcanar que s’honora amb el seu nom. Es compleixen enguany 25 anys del seu traspàs, ocorregut el 9 d’octubre de 1994, així com 40 de la publicació del seu únic poemari, Recull de poesies. Aquesta mena de commemoracions serveixen per perseverar la remembrança: un autor amateur, un exiliat polític, un canareu de socarrel, l’obra del qual traspua un profund amor a la seua vila nativa i a la serralada montsianenca.

Havia  participat en nombroses ocasions anteriorment en actes de reconeixement seu, de la mà de l’amic lletraferit Tomàs Camacho. Aquest cop ell mateix es va avançar a la celebració fent-nos de guia per uns llogarets de la població altament inspiradors. Ens feu cinc cèntims de l’arquitectura de l’església parroquial de Sant Miquel, vàrem anar al mirador des d’on podíem veure en la distància pobles veïns com Peníscola, Vinaròs o Cervera del Maestre. Justament aquesta imatge em va portar en ment uns magnífics paràgrafs que va escriure el literat jesusenc Joan Cid i Mulet, a la seua obra A l’ombra del Montsià, basada a Alcanar el 1933, en què lloava la bellesa d’aquestes poblacions en època estival. A la vegada, passàrem pel carrer de Bon matí, al qual li va dedicar Trinitari un bell poema.

Aquesta visita llampec pel nucli antic canareu va esdevindre altament poètica i literària. Ja durant el sopar, vàrem poder llegir i recitar tota mena de textos i poemes de l’emblemàtic autor. Havia après de lletra abans de la II República, es va carregar de catalanitat i va voler conrear la llengua catalana des de l’exili a l’estat francès. Allí va redactar la novel·la Jardins ignorats, traduïda al castellà per Camacho amb el nom de Jardines desconocidos. Aquest relat ens transporta a un temps passat, i esdevé un retrat social i laboral de la terra canareva i de la serralada circumdant. Afortunadament s’han realitzat rutes literàries, excursions que recorren els indrets de la novel·la, així com es va difonent ara i adés entre l’alumnat de l’institut Sòl del riu i en clubs de lectura. El jardí no queda ignorat doncs, ni cau en el pou del record.

Des de la direcció de la Biblioteca, acompanyats pels amics Josep Sancho i Tomàs Camacho, han tingut el noble interès de celebrar les efemèrides esmentades tal com cal. La directora, Pietat Subirats, ha encapçalat una comissió que portarà a terme dos rutes literàries properament, una pels carrers de la vila i l’altra per la serralada del Montsià. Hem gaudit del primer i deliciós tast, en el qual vàrem poder escoltar la lletra de Trinari Fabregat en veu de canareus i canareves i resta d’ebrencs i ebrenques. Hi eren presents canareus aficionats a la lletra, el jove historiador Jordi Sancho, l’exalcalde Alfons Montserrat, el regidor de governació i medi ambient Jordi Bort, així com la professora i poeta rapitenca Carme Cruelles.

Trinitari era un autor autodidacta, que va donar mostres tostemps de fidelitat a la cultura catalana i d’amor al seu poble natal. En les properes setmanes, tornarem a llegir-lo i a fer-lo ben nostre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!