Emigdi Subirats i Sebastià

ESTRUCTURA DE L’ACTE DE COMIAT DE L’AMIC CURT WITTLIN

– Interpretació del “Cant dels ocells” de Pau Casals per part de la violoncel•lista Sinta Salvadó.
– Salutació i explicació de l’acte per part d’Emigdi Subirats a l’esposa Maria Lluïsa Wittlin i als assistents.
– Recitació del poema “Deserts d’amics” de Jordi de Sant Jordi per part de Sílvia Panisello.
– Comiat institucional per part de l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé.
– Glosa de la figura de Curt Wittlin per part del Dr. August Bover, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
– Lectura d’un text sobre la vida i obra de l’escriptor Francesc Eiximenis per part de Xell Aixarch.
– Interpretació d’Amor que tens ma vida, pavana francesa anònima de caire medieval, per part de la violoncel•lista Sinta Salvadó.
– Paraules de record de l’estudiós Wittlin per part del professor Peter Burgess de la universitat de Nantes.
– Remembrant l’amic Curt Wittlin per part de la Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa.
– Lectura d’un text de Curt Wittlin de caire excursionista per part d’Emigdi Subirats.
– Interpretació de “Autumn leaves” de Chet Baker per part de la violoncel•lista Sinta Salvadó.

COMIAT AL “SCHOLAR” CURT WITTLIN

Molt bon dia a totes i a tots.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes,
adéu-siau!

Aquests versos tan emblemàtics del poema “L’emigrant” de Mn. Cinto Verdaguer se’ns presenten com a ideals per tal d’endegar l’homenatge a la figura de Curt Wittlin, admirat medievalista i molt estimat amic. A Curt el va captivar la nostra llengua i cultura als anys 1960, al mateix temps que les nostres serralades i els fèrtils camps. Fugit irreparabile tempus. Els versos del mestre Vergés ens encaminen….

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Prolífic estudiós de les lletres i amant de l’excursionisme, ens presenta tot un còctel que ha resultat veritablement fructífer. Verba uolant, scripta manent Podem parlar amb admiració de la fertilitat de la seua obra de recerca, així com el considerem obertament com una primera espasa de les nostres lletres. El seu nom anirà per sempre més acompanyat al dels grans literats del Segle d’or de la literatura nostrada, sobretot del frare franciscà i notable pensador Francesc Eiximenis, tot i que també d’altres veritables gegants literaris com: Ramon Llull, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell o Ausiàs March. Quod natura non dat, Salmantica non praestat… Quod erat demostratum

No estem tristos Maria Lluïsa, et donem les nostres més sentides condolences i et volem expressar el nostre agraïment per la teua abnegada dedicació al teu marit durant aquests darrers anys quan la malaltia s’ha fet tan feixuga. Estimada Maria Lluïsa des d’Òmnium Cultural hem volgut preparar un comiat com cal, d’acord amb la categoria humana i intel•lectual de Curt Wittlin, gran entre els grans de les nostres lletres. Tant l’Ajuntament de Tortosa com la Delegació de Cultura de la Generalitat de Catalunya ens acompanyen en aquest comiat com a mostra de sincera admiració i estima per Curt, tal com ell es mereixia i tal com ell hauria volgut. Tortosa i Catalunya, entesa com a Països Catalans, han estat part fonamental de la seua Itaka personal. Omnia uincit amor: et nos cedamus amori

Vielen Dank Maria Lluïsa. Sie verdienen jetzt es, einen guten Rest zu haben. Nach so vielen Jahren zusammen werden Sie ihn vermissen. Er wird sich an Sie als eine sorgsame Frau und eine Person bestimmt erinnern, die mit ihm alle diese schwierigen letzten Jahre seines Lebens ausgegeben hat. Sie konnten besser nicht tun, Maria Lluïsa. Wir alle wissen, was Sie für ihn getan haben. Unvergesslich.

Ens hem delectat amb la interpretació que ha fet la Sinta Salvadó d’un dels grans himnes mundials, El cant dels ocells, de Pau Catalan, aquella gran personalitat nostrada que va pronunciar la cèlebre frase “I am a Catalan” a la seu de les Nacions Unides a Nova York, en un moment de repressió política contra la catalanitat. Ara sense més dilació ens delectarem de nou amb la recitació d’un dels millors poemes dels que es fan i es desfan, Desert d’amics, del cavaller i poeta medieval Jordi de Sant Jordi, amb la veu d’una rapsoda excepcional com és l’amiga Sílvia Panisello. Audaces fortuna iuuat

Una lírica fabulosa que ens ha fet estremir veritablement, donarà pas a la salutació institucional de l’alcaldessa de Tortosa, la senyora Meritxell Roigé que, de ben segur, mostrarà la seua admiració personal, així com en nom de la ciutat en què ha tancat els ulls per sempre, el nostre estimat Curt Wittlin. Ecce homo

Moltes gràcies alcaldessa, Meritxell si me’n surto del protocol. Un nou moment especial, la glosa de la figura de Curt ens vindrà de la veu d’un bon amic personal, el Dr. August Bover, Universitatis magister, catedràtic emèrit del la facultat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, que va compartir moltes vivències amb la família Wittlin, i els estima profundament. Honoris causa.

Ab ille tempore la figura d’Eiximenis, per suposat, havia de ser present en el dia d’avui, així ho hauria volgut el scholar Curt. Qui millor que Xell Aixarch, que també va compartir llargues estones amb ell a la biblioteca Marcel•lí Domingo, per fer-nos cinc cèntims del frare a qui Curt va dedicar tantíssims estudis.

La música ens acompanya. La Sinta Salvadó ens farà una nova interpretació amb el seu violoncel. Aquest cop “Amor que tens ma vida”, pavana francesa anònima de caire medieval.

Seguidament un altre moment emotiu, escoltarem unes sentides paraules per part de Peter Burguess, exalumne i bon amic de Curt Wittlin, professor de la Universitat de Nantes, al qual agraïm que hagi vingut a donar el darrer adéu al seu admirat mestre de vida i lletra.

Una de les persones que més el va conèixer durant la seua estada a Tortosa, la directora de la biblioteca Marcel•lí Domingo Irene Prades, també ens farà cinc cèntims dels sentiments que li despertava el nostre Curt Wittlin. Irene, una de les imatges més boniques del centre llibresc era veure Curt dia sí dia també fullejant documents i diaris a les butaques de la biblioteca.

Finalment, la meua lectura personal serà de caire excursionista, com homenatge a l’home que va estimar tant la nostra terra, entesa com a territori de gent i com a paisatge. Curt, allà on estiguis, sit tibi terra levis, gràcies per tot i per tant.

I no deixarem de recordar els presos polítics i condemnar la repressió espanyola. Curt aixecaria la veu, s’indignaria, mostraria el puny de profunda disconformitat. Homo hominis lupus. Sí, volia la independència i condemnava totalment la forma d’actuar de l’estat espanyol. Ho diem clarament avui en el seu comiat, com la resta de dies de tot l’any. Curt, guanyarem el nou país, per tu i per tants altres que ens heu dit adéu. Bis vincit qui se vincit in victoria

El toc final ens vindrà amb una nova interpretació musical de la Sinta Salvadó, aquest cop “Autummn leaves” de Chet Baker. Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos en un moment tan sentimental i especial, en què diem el nostre adéu a un dels grans estudiosos de la llengua catalana, la que s’enraona de les Corberes al Segura i del Cinca… amb la barca del temps amb el vent de llevant a l’Alguer. Versos de la ciutat que t’ha donat el darrer adéu, amic Curt, del literat Joan Cid i Mulet.

No oïu quina remor més endolcida
que fan les aigües, tot passant?
és la cançó tendra, amorosida,
Cançó de l’Ebre triomfant …!
Dorm la ciutat en l’hivernada,
crua, desfermada,
que m’omple de neguits el bell repòs.
De bella nit s’atura l’estelada,
confusa, desmaiada,
com una espurna que salta del redós …
… I una remor endolcida,
com d’aigües que van lliscant,
una cançó amorosida
dintre la nit va cantant …
i es giten els canyars reverenciosos,
suaus i silenciosos
com lent ressò del riu a la remor.
El clar de lluna es fica dins l’arbreda
i la remor s’hi queda
talment una cançó d’amor …
I canta el riu a la ciutat dormida,
–cançó engelosida–
que diu grandeses i conculca afanys.
Corre la nit i, a frec d’albada,
la vida és començada,
neta de núvols i neguits estranys.
No oïu la cançó tan amorosida
i vessant de vida,
del riure de l’Ebre sigilós i clar?
És la cançó nostra, la cançó de l’Ebre,
que cap altre riu no la sap cantar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!