Emigdi Subirats i Sebastià

31. L’olivera Farga: és una varietat tradicional provinent del Maestrat molt abundant a la terra de ‘Ebre i a Lleida Supera les 20000 hectàres d’olivera, la major part són oliveres centenàries. Comercialment s’etiqueta la marca Farga 100 anys o Oli milenari. Loli La farga d’Arió, prové d’Ulldecona, i té més de 1700 anys.
És una olivera molt gran, té gran densitat de fulles, rames llargues poc ramificades. Les seues fulles són verd fosc, de mitjà tamany. És una varietat molt antiga i rústica, amb arbres enormes que embelleixen el paisatge. És una varietat en regressió però, ja que són de producció irreular amb arbres molt vells i de costós manteniment, que s’estan substituint per varietats més productives.

32. Barroscar. És l’acció de fer caure les garrofes al terra per tal de plegar-les. És l’equivalent d’escarrar a les oliveres. S’usa igualment una canya americana gruixuda ja que de vegades cal pegar fort a les rames per fer caure el fruit al terra, En llenguatge popular casolà “barroscar” s’usava per dir a un xiquet que li donaries unes quantes bofetades, que al final quedaven en no-res. És a dir, era usat com a sinònim directe de pegar. La garrofa madura cau fàcilment al sòl i no necessita cap acció, però hi ha de més verda que està molt enganxada a la rama. L’acció de barroscar és dura ja que requereix molta força del braç.

33. Empeltar: És una activitat que permet ajuntar dos o més parts (tija, tronc, rama) de plantes o arbres diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta. El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada empelt la part superior, i portaempelt o peu la inferior. L’empelt sol ser un tros de rama proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les rames de la nova planta. El peu és format per la part baixa (arrels i part del tronc) de l’altra planta. Aquest procediment és molt emprat per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o per manca d’adaptació a les condicions del sòl. L’empelt reïx sempre que les plantes empeltades siguin varietats diferents d’una mateixa espècie o, si més no, espècies diferents d’un mateix gènere.

34. Muntanya. La paraula muntanya té un ús molt divers entre la població d’alguns pobles de la comarca del Baix Ebre, especialment. Òbviament, fa referència a la serralada alta com arreu dels Països Catalans. Nogensmenys, esdevé sinònim de finca i, fins i tot, de casa de camp. A casa dèiem expressions com: “Anem a la muntanya demà”, que equivalia anem a treballar les oliveres/anem a la finca. Una altra de molt curiosa és: “mons pares tenen quatre muntanyes” (finques), no implicava que els pares fossin propietaris de tota una serralada!; Una més: “la muntanya nostra que teníem a Fullola”, queda clar que parlem del tros o finca. Tanmateix, també solem usar frases com: “Passarem la castanyada a la muntanya de Sergi”, fent referència a la caseta de camp que els seus pares tenen al bell mig de la finca. Al Montsià, en canvi, se sol usar més la paraula “garriga” i a la Terra Alta “tros”.

35. Oliva sevillenca: la varietat Sevillenca és originària de la riba baixa de l’Ebre. Rep noms diversos com: Solivenc, Sevillenc, Mas de Bot o Serrana d’Espadà, a les comarques del Maestrat. És una varietat vigorosa, de ràpida entrada en producció, però sensible a la sequera. La maduració de l’oliva es produeix aviat, uniforme, amb la qual cosa facilita la plega mecanitzada. L’oliva és usada per a consum de taula i per elaborar oli.

36. Enganxar: Al món agrícola s’usava molt el terme enganxar com a sinònim de començar a treballar. També es va popularitzar l’expressió “al ganxo”, en referència a “al treball”. “És hora d’enganxar” significa és hora de començar a treballar. Per suposat, enganxar té altres significats com el d’unir coses i un ganxo és una eina que uneix coses; així com el d’atrapar. Ens queda però l’ús laboral com a exemple d’enganxar-te a la feina, d’adherir-te a allò que tenim l’obligació de realitzar. “Avui enganxo a les 7, he d’ensofatar per la negra”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!