Paraules ebrenques (5)

foto de Emigdi Subirats.

25. Saó: és la quantitat d’aigua necessària per tindre un camp en condicions favorables per obtindre una bona collita. Terra assaonada és l’estat del sòl resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. Quan hi ha molta saó, el fruit pot créixer en condicions.

foto de Emigdi Subirats.

26. Coll: Els colls d’un arbre estan situats en la part superior. Quan les rames han crescut i s’han fet grans, els colls es fan gruixuts amb el pas dels anys. Alguns colls disposen d’una gran quantitat de llenya, a la vegada que són de dimensions molt diverses. Per mitjà de l’acció d’esllemenar es regula la funció dels colls i la dimensió i distribució dels arbres. Als colls creixen els nous, rames tendres, que han de ser esnovats si es vol comptar amb un correcte rendiment de l’arbre.

foto de Emigdi Subirats.

27. Ungles: les ungles de plegar olives era part de la indumentària que portaven els pagesos i les pageses. Eren uns elements de ferro flexibles, que es posaven en un dit o dos de la mà i tenien mesures diverses. Hi havia per homes i per dones, depenent de la grandària de la mà. Servien per a plegar olives del terra quan es plegava a mà. Els usuaris i les usuàries podien plegar més ràpid, fins i tot podien fer una competició per veure qui en plegava més. Quan es van introduir les màquines de plegar, les ungles s’usaven per plegar en solsides o en racons on no podia entrar la maquinària. Eren part essencial de la feina agrícola.

foto de Emigdi Subirats.

28. Màquina de plegar olives: Van ser veritablement revolucionàries quan van sortir i van canviar totalment la manera de conrear l’oliva. N’hi ha de diverses mides. Estan formades per una estructura de ferro amb una barra paral·lela. Les modernes solen tindre un o dos “rodillos”, fent us del castellanisme habitual, corró en català. Originàriament en tenien molts més i eren de ferro. L’oliva queda punxada, amb la qual cosa hi ha detractors que diuen que se’n va la meitat d’oli de l’oliva i el fa malbé, així com que pleguen també pedres i altra brossa i deixen l’oliva bruta. Les que més es van popularitzar als anys 1970 es deien Pàmbel. En finques planes se’n poden usar de tres corrons “rodillos”.

foto de Emigdi Subirats.

29. Repelar: l’activitat de repelar es feia (o fa) amb una màquina de plegar olives d’un corró (“rodillo”). Normalment s’usa en llocs on hi ha roques, a la falda d’una olivera, o en indrets on ha quedat una mica de reble. És a dir, on el terreny no és del tot pla, i no es pot plegar adequadament amb la màquina gran en mig de la solada. La tasca de repelar consisteix en aixecar la màquina molts cops per tal d’anar plegant les olives de manera minuciosa. Com el mateix verb implica, repeles fins a la darrera oliva, com quan repeles els ossos de la carn en menjar. Després de repelar fins i tot es podia plegar a mà el poc que quedés, o espigolar en cas especial.

Resultado de imagen de repilo30. Repilo: és una malaltia exclusiva i habitual de les oliveres. Es tracta d’un fong que es presenta en forma de taques circulars  i fosques, a vegades més clares per l’interior i envoltaques per una mena de tanca groga. Es pinta sobretot a la part mitjana de les fulles, però també afecta a les olives. Als característics cercles concèntrics que eclipsen la fulla. A la llarga, acabaran provocant la seua caiguda; si la defolicació és forta, l’arbre es debilitarà considerablement.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *