Paraules ebrenques (4)

19. Ensofatar. Paraula no acadèmica derivada d’ensulfatar. En el variat llenguatge pagès s’usen altres sinònims com arruixar o tractar. De fet, consisteix en tirar líquids amb sulfats als arbres per desprendre’s d’insectes i altres elements malignes. Se’n diu tractar, perquè es fa un tractament específic contra fets determinats com la caiguda de la fulla, l’ennegriment de les rames, etc. Arruixar, en canvi, té a veure amb l’ús de manguera i aigua, mitjançamt les quals l’arbre quedar arruixat o amerat del líquit pertinent. Es pot “ensofatar” amb l’ús d’un tractor i una cuba de grans dimensions, o amb menudes màquines de tractar/ensulfatar/ arruixar que es porten a l’esquena. Tanmateix, les més modernes s’anomenen màquines de piles, porten un mànec llarg, pesen molt poquet, i fan un tractament concentrat.

Resultado de imagen de bancal

20. Bancal: es tracta d’una terrassa creada per la construcció d’un marge fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d’una muntanya o un altre terreny rost.Es construïa per conservar la terra i poder-hi sembrar o, bàsicament, plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya. Un conjunt de marges formant una sèrie de bancals (o marjades) es pot anomenar una margenada.La persona especialitzada en la construcció en pedra seca s’anomena margenador.

Resultado de imagen de FALDA, Part baixa de les branques d’una olivera

21. Falda: s’anomena falda a la part baixa de les rames d’un arbre en la qual es plega part del fruit. En una finca amb els consegüents bancals i marges, la falda és la part plana que queda just al bancal de baix on no es troba la soca, pel fet que l’arbre en qüestió té rames que donen a dos bancals diferents. A l’hora de plegar el fruit, l’arbre (o l’olivera) en qüestió conté dos solades diferents. A voltes hi ha una escala al mig del marge que comunica directament la falda amb la terrassa principal de l’arbre al bell mig del primer bancal.

Resultado de imagen de esllemenar

22. Esllemenar. És l’acció de tallar les rames i els colls d’un arbre per tal d’aclarir-lo i fer-lo crèixer d’una manera determinada. Ha sigut històricament una activitat laboral determinant, extremadament necessària per al desenvolupament agrícola. Una imatge habitual era la de veure una colla d’esllemenadors, amb un cap de colla que dirigia, que s’encarregaven d’esllemenar tota una finca. Alguns eren més agosarats i realitzaven un canvi profund en la fesomia de l’arbre, d’altres senzillament netejaven algunes branques o es desfeien dels nous pertinents. Aquesta tasca no es realitza anualment, sinó quan el pagès la creu necessària.

Resultado de imagen de esnovar amb un sorrac

23. Esnovar. Tallar els brots tendres d’un arbre. Activitat molt necessària per al bon desenvolupament de qualsevol arbre, ja que aquests brots s’alimenten de la sava. A la vegada, impedeixen  que cresqui degudament. És una activitat que es realitza amb un sorrac, i és paral·lela a espollissar, els brots de la soca. S’esnova normalment l’any que no s’esllemena, la qual és l’activitat que renova totalment l’arbre. No és una feina dura, ni l’ha de fer un gran especialista, ja que els nous no són difícils ni de veure ni de tallar.

Resultado de imagen de xaruga

24. Xaruga. És una ferramenta per a llaurar. N’hi ha fixa per al secà i giratòria per a l’horta. Es tracta d’una arada de ferro, amb pala lateral, emprada en conreus en què cal fer solcs molt profunds, com ara en l’arròs o en conreus de secà. S’usava especialment per llaurar finques d’oliveres, per arrencar les herbes i aixecar les pedres, com a pas previ a l’acció d’empostar que servia per anivellar el sòl completament. L’acció s’anomena llaurar, tot i que també s’usa el nom de xarugar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *